Isards de la Cerdanya

Després de la nostre gran aventura al volcà Llullaillaco tornem a Jujuy on a part de descansar estem coneixent el nord a fons, una part bastant oblidada però amb encant i amb molt per descobrir.
No tot és tant bonic com sembla.
El dia que vam tornar al hostel, la habitació on érem abans de marxar estava plena i ens van posar provisionalment 1 nit a una altre. L'endemà al matí ja ens vam tornar a posar a la nostra habitació, però la Diana tenia picor, com si alguna cosa li produís al·lèrgia però no hi vam fer gaire cas. Al vespre la cosa ja havia anat a més i el cos se li va omplir de grans vermells que li feien que no pogués deixar de gratar-se. A la farmaciola portem antihistamínic i una crema de cortisona que de seguida va començar a prendre.
Semblava que la coïssor remetia una mica però a mitjanit es va tornar a llevar i la vaig tenir que tornar a omplir de crema. La cosa ha durat com 1 setmana i ara només li queden les crostes dels granets. Finalment vam descobrir que la suposada reacció al·lèrgica no era una altre cosa que “chinches de llit” un insecte que habita a les costures dels matalassos i es trobava a la habitació on ens vam posar, ara la tenen tancada i en tractament (la habitació), però han fet patir de valent a la Diana, a mi per sort no hi bitxo vivent que vulgui la meva sang. Com veieu no tot son coses bones, però vigileu a Europa no esteu fora de perill ja que també n'hi han i son molt difícils d'eliminar.

Feliç Aniversari.
Hem estat celebrant amb 20 persones més l'aniversari de dos companys del Llullaillaco, que casualment ho fan el mateix dia i com no, ho vam fer amb una parrilla = barbacoa, que es pronuncia “parriyaa”, amb carn en quantitats industrials, varietat d'amanides, choclo = blat de moro, formatges, postres típics i un munt més de menjar. No podien faltar els bons vins argentins. Tot un festival per recuperar el greix perdut durant la última expedició.

Parc Nacional Calilegua.
Després de llevar-nos a les 4:30 de la matinada, agafar un bus que triga 2 hores en recorre 100 km, esperar 1 hora per agafar un altre bus amb més de 50 anys i que recorre una pista de terra durant uns 10 km i triga una altre hora, finalment arribem al ben mig de la “Junga”, com vam comentar és una zona de selva subtropical amb tots el components típics (vegetació exuberant, calor, humitat, animals salvatges, insectes a dojo, etc..) Després de recorre més de 20km de camins quedem una mica saturats de selva i decidim tornar però només passa 1 bus al dia i falten 5 hores. Decidim tornar al poble caminant per agafar l'altre bus fins a Jujuy, 2 hores per pista amb tota la solanera i arribem mig deshidratats. Teníem que conèixer la Junga però definitivament som de muntanya.
Hem estat visitant aquesta turística població, coneguda pel seu cerro de los 7 colores, hem recorregut els voltants plens de cardones, uns cactus autòcton tot i que son bastant grans, només creixen 1cm a l'any, es a dir, que en tenen un munt. Un dia de típics turistes 100%.
Carnavals de Humahuca.
El nord de l'Argentina és molt famós pels seus carnavals, el conegut desenterrament del diable, les comparses, els passacarrers, la neu artificial, el talc, el paper picat i tothom prenent quantitats inhumanes d'alcohol amb la conseqüent estat d'eufòria. Aquí esta tot permès i les batalles amistoses amb els elements anteriors son comuns i tot i no voler acabes ple de tot.
Vies de Juella.
També hem anat a escalar amb uns companys prop de Tilcara, una pared de més de 150m en un lloc privilegiat amb unes vistes espectaculars. Aquí no hi han gaires practicants de l'escalada i de ressenyes tampoc n'hi han, la roca és d'adherència i es fan imprescindibles els gats. Hem passat el dia fent una mica de braços i alguns altres fent “el pernileitor”.