Isards de la Cerdanya

Sortim aviat de Tupiza (2.950m) en el 4x4, un Toyota Land Cruiser full equip. Compartim viatge amb Marc, un noi francès, Thomas (francès) i Júlia (Wisconsin), una parella molt simpatica. Deixem l'asfalt de la ciutat i agafem camins de terra direcció la Quebrada de Palala tot remuntant fins arribar a més de (4.000m) a la zona del Sillar, deu el seu nom a la forma de “silla de montar” o Valle de la luna, per les muntanyes i craters formats per l'erosió i que recorden a un paisatge lunar. Seguim pujant i passem per Nazarenito un petit poble miner d'or i per Chicobija on es troba les mines més profundes d'antimoni del mon. Continuem fins a Aguanapampa on parem a dinar, fem un picnic en un prat ple de llamas. Passem per San Pablo de Lípez on fem una petita parada i continuem fins on dormirem aquella nit, San Antonio de Lípez (4.200m).

Ens llevem a les 4 del matí, avui és un dia llarg. De matinada visitem les runes del poble fantasma de San Antonio antiga població minera d'or, la Laguna Morejón amb el volcà Uturuncu (6.008m) i arribem fins a l'entrada a la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa amb la seva corresponent taxa d'ingrés. Passem per les poblacions de Quetana Chico i Quetana Grande, la llacuna Hedionda Sur (plena de flamencs) i la Kollpa (on realitzen extracció de bòrax), el salar de Chalviri fins arribar a uns banys termals naturals on prenem un bany abans d'esmorzar. El viatge continua, passem per la laguna Blanca i arribem fins la laguna verda amb l'impressionant volcà Licancabur (5.818m), deu al seu color a l'alt contingut en arsenic i magnesi. Ara passem pel desert de Dalí deu el seu nom a les formacions ingravitatories de pedra i lava que recorden un quadre abstracte de l'artista. Arribem a la zona geotèrmica anomenada “Sol de Mañana” un àrea d'intensa activitat volcànica plena de guèisers amb lava i fang en constant ebullició. A uns 50 km trobem la laguna Colorada, que deu el seu color als pigments d'unes algues que reaccionen amb la llum solar i als sediments. També vam poder gaudir d'una important colònia del flamencs.

Aquella nit vam coincidir al sopar amb més gent i vam celebrar l'aniversari d'un d'ells que en feia 72 anys, un “viejarra” francès amb molta marxa. A veure si arribem nosaltres també.

Sortim de Huayllajara on hem passat la nit, direcció el “Desierto de Siloli”, amb formacions de lava i on es troba el famós arbre de pedra. Continuem al N on anem passant una serie de lagunas ( Ramaditas, Honda, Charcota, Hedionda Norte, Cañapa), seguim cap al “valle de las rocas” fins al “Paso del Condor” on parem a dinar. Agafem una pista principal que enllaça Uyuni amb Calama (Xile), passem per Villa Alota, Culpina ”K” i Sant Cristobal, abans d'arribar a Uyuni on ens instal·lem i després anem a visitar el Cementiri de trens.

Avui ens llevem a les 4:30h, sortim aviat i en dejú per veure la sortida de sol des de l'hotel de sal al ben mig del salar de Uyuni. Es una hora de viatge que tots aprofitem per dormir una mica més. Tot i ser molt turístic i haver-ni un munt més de gent ha valgut la pena la matinada.

Després de la sortida del sol, esmorzem a l'hotel i anem salar en dins per fer les fotos de rigor i comprovar que realment és el Salar més gran del mon a part de ser la reserva de minerals energètics més gran del mon (liti, magnesi, potassi, nitrogen, fosfor, bòrax i altres). De tornada cap a Uyuni, veiem les labors d'extracció de la sal i parem a Colchani, on la processen, També tenen artesania amb sal i un museu de figures de sal. Dinem a Uyuni, després agafem una pista principal que en 4 hores ens porta fins a Tupiza, sense deixar de parar a “la Poronga” una formació fàl·lica molt famosa a la zona.

Sortida de sol al Salar de Uyuni