Isards de la Cerdanya

Encara no hem desfet les motxilles de l'anterior treking, quan ja tornem “al ataque”. Aquest cop anem a fer l'Ausangate Trek, es tracta d'una ruta que li fa la volta al Apu Ausangate (6.384 m), que juntament amb el Apu Salkantay m) (6.271 son les dues muntanyes protectores de Cuzco. Aquest trek té com a dificultat afegida l'alçada, ja que discorre tota l'estona per sobre del 4.000 m i travessa dos “abras” que seria el que nosaltres anomenem colls, de més de 5.000 m. A diferencia del Salkantay, aquest trek està menys freqüentat i no hi ha llocs on trobar queviures, la poca gent que hem trobat només parla quechua i la informació que et donen és contradictòria.

Hem pogut agafar energies abans del trek, ja que ens hem retrobat amb Raül i Vinyet i després de l'escapada de Vinyet a casa nostra, ha vingut amb un carregament d'embotits, pipes, kikos de la familia Beas i choricito i salchichón de Javi i Mª Carmen K2 de Beasain, Gracies.

Nota: Se accepten donacions de embotits e ibèrics al banc d'aliments dels Isards de la Cerdanya.

També hem pogut celebrar l'aniversari d'en Raül, que ens ha convidat a sopar a un lloc molt xulo, on un grup de músics locals li han tocat i cantat el “Cumpleaños Feliz” versió andina. Nosaltres, li hem sorprès amb un pastís amb la inscripció “Per molts anys Raül” i la pastissera ens ha demanat si no li posàvem “Feliz Cumpleaños”. Després de bufar les espelmes, el restaurant ens ha convidat a tots a uns pisco-sour per començar la festa, que s'ha allargat fins a altes hores de la matinada.

Dia 1 – Per saber els horaris dels autobusos, hem tingut que fer 3 trucades i com que la tia semblava beguda i no t'assabentaves de res, hem tingut que creuar mitja ciutat i presentar-nos en persona on surten els busus per que ens digués els horaris. Finalment sortirem a les 4 a.m igual que Raül i Vinyet, que marxen a fer el treking del Salkantay per visitar el Machupicchu.

Ens llevem a les 3 a.m i cap el garatge “pirata” d'on surten, com sempre sortirem tard ja que són les 4 i el xofer està dormint a dins del bus, finalment sortim a dos quarts. Arribem a les 7 a.m a Tinki (3.800 m), poblet on comença el camí. Ens carreguem els 2 “armaritos” de més de 20 kg i començem remuntem la vall per un camí que discorre entre terrenys de cultiu i pastura, son 650 m de desnivell fins a Upis (4.450 m), un lloc on hi han banys termals, de bon gust ens ficaríem, però encara és aviat i aquest gust, ens el donarem l'últim dia de trek, ja que pel darrer poble que passem també n'hi han, així que continuem remuntant fins l'Abra Arapa (4.750 m), on després voregem la muntanya i descendint una mica, arribem a la laguna Jatunpucacocha (4.600 m), acampem als peus del llac i davant del glaciar de la cara S del Ausangate. Un cop sopats i llitats, vam començar a escoltar trencadisses del glaciar, no havíem pensat que si es desprenia un bon tros de gel i queia al llac, el tsunami que es produiria ens hagés arrossegat centenars de metres enllà.

Dia 2 - Ens llevem amb la tenda tota glaçada, la nit ha estat freda i abans que ens toqui el sol, sortim a caminar. Des de el llac, remuntem gradualment la vall fins els (4.900 m) del Abra Apaneta, sembla que ja hem entrat en calor. Ara toca una forta baixada, que ens conduirà al llac Auzungatecocha (4.650 m), on parem a treure roba i fer un mos per encarar amb força la nova pujada, més curta però més dura, per arribar al Abra Palomani (5.100 m) on gaudim de les vistes al SW de tota la Cordillera Vilcanota, al NW del Nevado Inca i el Sorimani i els Pics de Santa Catalina. Una llarga baixada, ens condueix fins a Pampacancha (4.480 m) i a una hora més Hacienda Uchuy Finaya on pensàvem passar la nit, però és massa d'hora i continuem fins a Jampa, acampem 500 m abans de les cases al costat del riu, aquesta nit dormirem a (4.625 m).

Dia 3- A les 6:30 del matí, espolsem la gebrada de la tenda com podem, el rierol que passa pel costat està tot glaçat. Al poc de sortir a caminar, passem pel assentament de Jampa i continuem al marge esquerre de la vall, direcció al Abra Campa (5.100 m) amb unes vistes del Jatunjampa, el Nevado Colquecruz i el Nevado Santa Catalina impressionants. Mitja hora abans d'arribar, ja es veuen les “Apachetas” fites de pedra que va deixant la gent al seu pas pel coll, al igual que nosaltres, en senyal de respecte a la muntanya. Ara toca un descens, per la Quebrada Cunturacahuayo, amb molts llacs de tots colors que alegren la vista, fins arribar a Pacchanta. Des de aquí, en 2 hores més, podríem arribar fins a Tinki i finalitzar el treking, però ens estimem més fer nit aquí i passar tota la tarda en remull a les aigües termals, gaudint de les impressionants vistes de la cara Sud del Ausangate. Quan es fa fosc ens recollim a la tenda, fem el sopar i un gosset ens fa companyia i de guardià a canvi d'una mica de menjar.

Dia 4- Avui no tenim cap presa, ens llevem sense despertador i després d'esmorzar, tornem a fer un banyet a les aigües termals per acabar de relaxar-nos. Esperem que s'assequi la tenda, recollim el campament i agafem una pista de baixada per fer els 12 km i 600 m de desnivell que ens separem de Tinki, un passeig per finalitzar un treking molt solitari i bonic.

Un vehicle ens porta fins a Ocangate (10 minuts) on son festes, mentre esperem el bus que ens portarà fins a Cuzco, podem veure els valls, músiques i vestits típics de la zona. Mengem crispetes i núvols de cotó.

En arribar a Cuzco, continuen les festivitats del “Inti Raymi” les més importants de tot l'any dedicades al Deu Sol, amb desfilades, valls i representacions de les que gaudim aquella nit i al dia següent i on es congreguen persones de tot el Perú i de tot el mon.

Des de Cuzco i per arribar fins a Machupicchu, hi han moltes formes però si el que vols fer és un treking hi han tres. La més coneguda, el Inca Trail, però a part de que és obligatori el guia, cuiner, muler, mules i tota la infraestructura, has de fer-ho en grup, et roben un minin de 500 euros i has de reservar-ho amb 1 any d'antelació, ja que hi ha un màxim de 200 persones per dia. Després també hi ha el Choquequirao Trek, un altre camí que també arriba fins allà, no hi han limitacions, es pot anar per lliure i passa per les ruïnes del mateix nom, també conegut com el nou Machupicchu, de moment només hi ha descoberta una quarta part del total i també s'ha de pagar una entrada. Per últim està la Ruta del Salkantay, nomenada con una de les 25 millors caminades del mon, pel National Geographic Adventure Travel Magacine. No hi han limitacions ni restriccions i travessa pel coll del Nevado Salkantay (6.271 m), finalment ha estat aquesta la que hem triat. Normalment aquest treking te'l venen per fer-ho en 4 dies amb guia, cuiner, mules, etc i no el fas sencer caminant, ja que hi han parts en les que et porten en bus i des de Hidroelèctrica et porten en tren fins a Aguas Calientes, nosaltres el vam fer íntegrament caminant en 3 dies, això sí, jornades de fins a 11h amb més de 20 kg a l'esquena.

Les 2 a.m, em llevo del llit de mala llet, hi ha algú picant al timbre i colpejant la porta del hostal durant 1 hora, baixo des de el 2on pis a veure què passa, el guarda dormint en una habitació al costat de la porta, intento despertar-lo, impossible, finalment obro la porta i son uns clients que havien sortit a prendre un pisco. De lloros fins les 4 a.m que sona el despertador, ens llevem, ens carreguem les motxilles i cap al bus. El maleit sereno continua dormint i no s'assabenta ni que marxem. Els horaris del busos mai son exactes i el dia anterior quan vam anar a demanar ens van dir que podia sortir des de les 4 a.m fins les 5:30 a.m. Arribem a les 4:30 a.m per si un cas i el bus arriba a les 5 a.m i sortim prop de les 6 a.m, desesperant. Després de 3 hores de viatge amb un bus destartalat i amb un fred que fins el tot el conductor ens va tenir que deixar una manta, arribem a Mollepata (2.860 m), on ens ofereixen un vehicle per fer el tram d'avui, però hem vingut a caminar. El camí comença per un carrer darrera de la plaça principal, quan acaben les cases es transforma en una pista per la que circulen pocs vehicles però aixequen gran quantitat de pols. Va pujant fent ziga-zagues i mirem d'anar agafant dreceres per escurçar camí. Després de 2 hores arribem a Cruzpata (3.285 m), lloc on hi ha una creu i una dona venen begudes. Seguim pujant i 1 hora més tard arribem a Sayllapata (3.475 m), també et venen begudes. Aquí hi ha un grup de “gringos” amb agencia que estan esmorzant, parem a fer un mos i continuem 1 hora més fins a Challacancha (3.675 m), on hi ha un altre grup de “guiris” amb guies que també estan esmorzant. Continuem pujant estones per la pista, estones agafant dreceres. Finalment, després de 1h 30'' més, arribem a Soraypampa (3.925 m), lloc on normalment acampa tothom i on hi han diferent terrenys per fer-ho. On nosaltres muntem la tenda no ens cobren res, però li comprem algun refresc per compensar. Després de 2 hores arribem els altres grups que havíem avançat, els seus portejadors ja fa estona que han arribat, els hi tenen muntades les tendes, te preparat i el sopar a mig fer.

Tornem a matinar i sortim a l'alba ja que la pujada d'avui millor agafar-la amb la fresca. El que era una vall ample amb molta vegetació, arbres, flors, s'ha convertit en un paisatge d'alta muntanya amb la morrena, les restes del glaciar i amb l'imponent Nevado Salkantay dirigint les nostres passes. En 1 h arribem a Salkantaypampa (4.150 m), una explanada on fer un descans i on a les 7 del matí i amb un fred de pistes trobem un venedor d'artesania. Continuem la forta pujada, les motxilles et tiren enrere, però després d'una altre hora arribem a Soyrococha (4.490 m), un altre pla on descansar una mica i on ja comença a tocar el solete. Mitja hora més de pujada i arribem al Abra Salkantay (4.650 m) el pas més alt de tot el treking. Ja portem una bona suada i aprofitem per menjar alguna cosa. Ara toca la baixada, una llaaaaaarga baixada, seran més de 2.000 m amb el “armarito” a l'esquena. Un únic camí que segueix tota la vall a la part de dalt més ample i a mida que baixem cada cop més estreta i encaixonada. De camí passem per molts poblets on només s'arriba a peu o cavall i ens creuem amb la caravana del gas, una trentena de mules carregades amb ampolles de butà. Després de quatre hores i mitja de baixada, arribem a Collpapampa (2.850 m) un poblet on hi han molts llocs per acampar i on teníem pensat finalitzar l'etapa d'avui, però com és aviat i és tant turístic decidim continuar més avall per no coincidir amb els grups i estar més tranquils. Aquí ja arriben vehicles i ens van oferir portar-nos fins a La Playa. Continuem caminant per la pista principal que surt del poble i als 15 minuts, agafem un desviament invisible, sort que sóc Ninja i el vaig veure, baixem fins al riu i el travessem per un pont precari per agafar el corriol que va al marge esquerra del riu. Un camí trenca-cames ens porta en 2 hores més fins a Winaypoco (2.535 m), dos cases en mig dels prats de gespa on acampem. La senyora molt amable, ens convida a mote (un tipus de blat de moro) i ens deixa entrar a casa seva on te la cuina plena de “cuis”, llàstima que és tard, sinó m'hagués sopat un.

Continuem pel mateix camí al marge esquerre del riu, en lleuger descens i de tant en tant trobem llocs on travessar el riu amb “oroya”, una cistella penjada d'un cable i amb una corda per poder-te auto-arrossegar. Passem per varies cases on podríem haver acampat i on també venen refrescos, la vegetació aquí és molt exuberant i selvàtica, el corriol es va fent més ample i es transforma en una pista fins arribar a un lloc anomenat La Playa, això ja és un poblet més gran amb la seva escola i botigues amb més queviures. Seguim de baixada i passem per Sahuayaco (2.075 m) on comprem una mica de fruita i fem un descans. Aquí arribem els vehicles de Collpapampa i ens ofereixen portar-nos fins a Sta.Teresa i d'allà agafar-ne un altre per anar fins a Hidroelèctrica i allà agafar el tren fins Aguas Calientes i si li sumes el vehicle que pots agafar el primer dia a Molleta, total, que pots arribar només caminant unes quantes hores i després molta gent diu que han fet el treking del Salkantay...me partooooo!!! Com a muntanyencs que som, la nostra consciencia no ens ho permet i continuem fent camí, baixant uns 45 minuts més fins a trobar un desviament cap a un camí Inca, que com tots, està ple de mega esglaons de pedra i es que ara sabem que els Inkas eren com “masais” per que les cames quasi bé no et donen per pujar-los. Tota la zona esta plena de arbres del cafè, ara estan en plena recol·lecció i on després d'agafar el fruits vermells, li treuen la polpa i els posen assecar al sol. Ara tenim més de 800 m de pujada continua i hem enganxat el sol de migdia, sort que anem trobant torrents on agafar aigua i anem passant zones al obac. Arribem al coll (2.850 m) i passem a l'altre banda de la muntanya on comença una forta baixada, als 15 minuts arribem a les ruïnes de Llactapata (2.750 m), continuem la baixada, son més de 1.000 m els que ens porten fins a l'Hidroelèctrica (1.800 m). Abans hi ha un control de pas on t'has de registrar, però és gratuït, continuem fins a l'estació de tren, allà a peu de via, està ple de parades venen menjars i begudes. El tren de les 16:30 està aturat a l'estació, ens el mirem però tot i que el nostre cos diu si, la nostra ment diu no, així que continuem caminant, tenim per davant més de 2 hores d'un camí que va paral·lel a la via, tot i això passa per llocs molt bonics. La nostra primera intenció era acampar però prop d'Aguas Calientes la idea d'un llit, una dutxa calenta i un bon sopar ens aflora al cap i la portem a terme. Una merescuda recompensa.

Les 4 a.m sona el despertador, preparem l'esmorzar i a dos quarts sortim direcció la plaza d'armas, agafem un camí que baixa fins el pont que travessa el riu i dona accés a la carretera i al camí per pujar a les ruïnes. A les 5 obren la porta, un vigilant controla que tinguis l'entrada, que vam tenir que comprar el dia anterior, només val per 1 dia i costa més de 30 €, sort del carnet de l'estudiant que ens van fer un 50% dte. Un caravana de gent comencem a pujar pel camí d'esglaons que va fent drecera a la pista per la que pugen els busus, un cuc de llumetes en la foscor de la nit, hi ha 1 hora de pujada fins l'entrada al santuari. Els que han sortit molt ràpid, ja comencen a fer figa i te'ls trobes a la cuneta, a més d'un estic a punt de posar-li el desfibrilador i és que estan agonitzant. Anem avançant gent fins arribar a l'entrada. Algun bus ja ha arribat i per entrar és un caos, l'organització peruana desastrosa. Ens segellen l'entrada per poder pujar al cim del Huaynapicchu i es que només poden pujar 400 persones per dia, la meitat a les 7h i l'altre a les 10h. Ara toca amuntegar-se com remats de llames per poder passar, això si, tot molt modern amb portes automàtiques i lectors laser de codi de barres, no fos cas que se'ls hi coli algú. Finalment aconseguim entrar i ens dirigim direcció al camí que puja al cim. Allà ens toca fer una altre cua, però som els primers. Puntualment a les 7h obren, ens registrem i comencem la pujada, que la marquen en 1 hora, per més esglaons de pedra. Al poc de pujar ens avança un, però després de fer la cua no estic disposat arribar segon al cim, el segueixo, el marco de prop i “le meto el hachazo” aquest també necessitarà un desfibrilador. Diana també l'avança i ens plantem al cim del Huaynapicchu (2.700 m) en 30 minuts, som els primers i podem gaudir del cim durant 15 minuts en total soledat i fer les típiques fotos. Comença arribar la gent, aprofitem per marxar cap a l'altre banda de la muntanya i fer la volta circular, passant per la Gran Caverna i el templo de la Luna. En unes 2 hores hem fet tot el recorregut, creuem totes les ruïnes i anem cap el cim del Machupicchu (3.100m), des d'on també ens han dit que hi han molt bones vistes, el camí també esglaonat ens porta en hora i mitja fins al cim amb tot el santuari als nostres peus i les vistes del cim del Salkantay pel que vam passar feia 2 dies. Mengem una mica i ens acostem fins el Intipunku o templo del sol, la tarda la dediquem a visitar la resta de les ruïnes. Ara toca una baixada d'esglaons fins a Aguas Calientes, arribem destruïts al hostal, i es que han estat 12 hores d'esglaons amb 20 km i 4.000 m d'acumulat, tot i no dur el motxillons visitar les ruïnes del Machupicchu ha estat força dur.

El retorn el dia següent cap a Cusco no ha estat gens fàcil, la majoria de la gent agafa el tren que surt per uns 40 $, més un bus per uns 10 Sols, total una pasta. Així que nosaltres ho farem de la manera difícil però més econòmica. Caminem 2 hores des de Aguas Calientes fins a la Hidroelèctrica, gratis. Allà agafem un taxi fins a Sta. Teresa, 5 Sols. Allà un altre fins a Sta. Maria, 10 Sols. Aquí un furgo fins a Cusco, 20 Sols. Total 35 Sols, està bé, però hem trigat 10 hores en arribar-hi. Ara toca descansar i preparar la següent aventura.