Isards de la Cerdanya

Ens aixequem amb un dia clar amb i bon sol, avui tenim unes vistes fantàstiques del Padim i el Narsing. Estan tots els porters a les pedres assecant-se els ossos, nosaltres aprofitem per fer unes fotografies esperant l'esmorzar.
Començem amb una llarga pujada per un per un cami esglaonat pel mig d'un bosc amb arbres plens de molsa. Després de carenar durant bona estona comença la forta baixada de més de 1000 m fins arribar a Tsokha on farem nit.


Avui es un dia especial, ja que és l'aniversari de Tere i a més es l'últim sopar del trekking.
També hem provat el “Chan” una beguda típica feta a base de “mijo” fermentat i aigua calenta.
Fem una festa molt especial amb cerveses, balls i cants populars. El cuiner li ha preparat un pastís d'aniversari i entre tots li hem regalat uns peücs artesanals, que li han fet emocionar.


L'endemà ens llevem sense preses, tenim un llarg camí fins a Yuksom. En teoria es tot baixada però no para de pujar i baixar. Estem tots una mica neguitosos a veure si ens trobarem les lichis de la pujada, però per sort han desaparegut.
El temps ens acompanya durant tot el camí i després de 5 h de marxa, 300 m positius i 1500 m negatius, finalitza la última etapa del nostre trekking.
Es moment d'una bona dutxa amb aigua calenta, ja que després de 10 dies es troba a faltar.

Ens desperten amb un te a les 2:10 h, fora de la tenda continua plovent.
Fèlix, Tere i Josep han passat mala nit i decideixen no pujar.
Tenim l'esperança de que s'obri, ja que ens han assegurat que cada matí cap
a les 5h es pot veure el Kanchen.

Comencem a pujar direcció al Samiti Lake i després cap al mirador, al qual arribem
en 1'30 h, estem a 4600 m. Sembla que s'esta obrint i es deixa veure durant uns instants.
Normalment és aquí on porten als turistes ja que esta ple de banderes d'oració.
Nosaltres volen anar fins al Goecha-la, continuem carenant durant una estona,
baixem fins a una platja de sorra (sand-plane), la travessem i tornem a pujar
durant 2 hores més fins arribar als 4900 m on esta el pas.
Ens sorprèn a tots que aquesta alçada encara hi hagi vegetació.
Ja som al Goecha-la, el Kanchen s'ha tornat a tapar i ja no es deixa veure,
esperem una mica, mengem alguna cosa i com fa bastant fred, decidim
tornar al campament.

A Lamuni baixen de les muntanyes un ramat de jacks salvatges que no
tenen res a veure amb els jacks que portem nosaltres. Estem tots bocabadats.
Desfem el camí fins Kokchurong on passarem la nit. Es un hut al costat del riu,
una mica més decent dels que hem estat fins ara.
Avui han estat 9 hores de marxa, amb més de 2000 m d'acumulats per sobre
dels 4500 m, sembla que dormirem plans.
 

Avui s'aixecat el dia més obert i pugem abans d'esmorzar cap el mirador, es veuen muntanyes nevades de més de 6000 m però no el Kanchen. La boira que puja des de les valls, comença a cobrir-ho tot.


Després d'esmorzar anem cap a Thangsing, el camí va pujant i baixant sense perdre alçada. Després d'un descens fins al riu, passem per Kokchurong, continuem travessant el riu varies vegades i finalment arribem.

Torna a començar a ploure, aprofitem que hi ha una finestra mal tancada d'una cabana per entrar i poder dormir en condicions, ja que el terreny esta ple de fang i no es poden muntar les tendes.

El dia següent algú que es lleva d'hora al bany crida: - Eiii!!! que es veu el Kanchen
Aprofitem per fer fotos i esmorzar al sol amb vistes.


Continuem fins a Lamuni, un lloc on no hi ha cap edificació i hem de muntar les tendes.
Es l'últim campament abans de pujar al Goecha-la 4900m.

Continua plovent, pugem per un camí pel mig del bosc ple de arbres plens de molsa, bolets i mils de colors, els llocs més plans estan inundats i els travessem sobre troncs posats perpendicularment. El camí s'enfila amb esglaons de pedra per on s'escorre l'aigua de la pluja que va caient.


Després de més de 4 hores i 1000 m de desnivell arribem a Zongri un altre cutre hut on tenim que compartir habitació 4 amb uns israelites i 4 més amb un noi indi i una boja americana, ja que esta tot ple. Ens munten la tenda menjador i tot i que plou podem estar una mica més tranquils.
Aquí passarem 2 nits per aclimatar.

Comencem el trekking, la nostre expedició esta integrada per 2 guies,
1 cuiner, 1 ajudant de cuina, 9 portejadors, 1 Jackman, 6 jacks i
8 expedicionaris disposats a tot.


Al poc de sortir del poble ens endinsem dins de la selva plena de lichis (sanguijuelas), també conegudes com devoradores de sang, la saga “Crepusculo” al seu costat sembla un conte de nens.
Tot i que portem polaines, a tots menys Nansy i Mabel, ens xuclen la sang, però al que més, en Narcís.


Després de 4 hores arribem al lloc on passarem la nit, dues casetes immundes en un petit clar, una fa de cuina, a l'altre dormim 6 i muntem una tenda sota la pluja, on dormen Fèlix i Tere, més coneguts com Apalà i Amalà, traducció d'avi i avia en nepalès, que es l'idioma que parlen a Sikkim.




Al dia següent la pluja també ens acompanya, el recorregut continua pel mig del bosc, avui amb menys lichis. Decidim fer tota la etapa sense parar fins Tshoka, fem uns 1000m de desnivell i en unes 4 hores arribem a un petit poble on hi ha un hut on passarem la nit. Estem a 3000 m.
Després d'instal·lar-nos, anem a prendre unes cerveses a una especie de terrassa on una dona ven artesania i altres coses.

Avui d'hora fem l'aproximació cap a Yuksom, el poble on començarem el nostre trekking.
El mateix  poble on ens van assegurar a Darjeeling que no es podia arribar amb cotxe, ja que la carretera estava tallada per esllavissades.
Triguem 6 hores amb alguna parada per esmorzar i estirar les cames.
Una carretera molt estreta, que va pujant fent ziga-zagues i on hi han molts trams son de terra perquè la muntanya s'ha desfet i se l'endut.
Es millor no treure el cap per la finestra, sobretot si pateixes de vertigen.
L'aigua que escorre de la muntanya, travessa la carretera i es precipita avall formant cascades durant tot el viatge.
Després de instal·lar-nos i menjar alguna cosa, anem sota la pluja a visitar un monestir budista que hi han a les proximitats.

 També hem rebentat una roda, en part per la carretera i també perquè la tenia a les últimes. Un treball d'equip ha fet que la canviéssim com al box de l'Alonso a Ferrari.

Per celebrar-ho anem a sopar i brindar amb unes birres. Sortim de restaurant i torna a ploure com ahir al vespre, esperem que demà hagi parat. Avui dormim en una habitació triple amb Marta i com ha vist varies “cucarachas”, s'ha “precintat” dins del sac....jajajajaja

 


Vinyet i Raül ens porten al aeroport, facturem sense problemes amb el sobrepes que portàvem. El vol anava endarrerit 40 min. quan vàrem entrar en la zona de “NO RETURN” Teníem dubtes que si arribaríem a temps d'enllaçar amb el següent vol a Istanbul i si l'equipatge ens el facturarien al següent vol a Delhi. El vol es ràpid i sense problemes i ens donen un àpat acceptable.

Agafem sense problemes el vol i com ens adonem que esta el avió mig buit ens recoloquem i agafem cadascú un parell de seients per pogué dormir. Al poc d'enlairar-nos ja ens donen de sopar i aprofitem per fer una becaina.

Arribem a quarts de quatre de la matinada a Delhi, el nostre equipatge arriba tot i sense problemes.

Tot i no ser el primer cop que venim a l’Índia, Delhi ens continua impressionant. Es una barreja d’olors, amb un ambient sobrecarregat (no sabem si per l’humitat o la contaminació), la brutícia, el bullici de la gent i la circulació fan estressar-te i voler fugir de tot allò.

Agafem un taxi pre-paid que ens fica als 5 en una mini-furgo amb el respectiu equipatge, motxilles, i dos carregues de butà, que allò era un cotxe bomba en potencia. Després d'un viatge amb un conductor kamize i una conducció al límit, arribem al hotel del “Pajarral” i fem el check-in a les 5 de la matinada. Cosa que ens dona temps per dormir una estona fins les 9h.