Comencem el trekking, la nostre expedició esta integrada per 2 guies,
1 cuiner, 1 ajudant de cuina, 9 portejadors, 1 Jackman, 6 jacks i
8 expedicionaris disposats a tot.
Al poc de sortir del poble ens endinsem dins de la selva plena de lichis (sanguijuelas), també conegudes com devoradores de sang, la saga “Crepusculo” al seu costat sembla un conte de nens.
Tot i que portem polaines, a tots menys Nansy i Mabel, ens xuclen la sang, però al que més, en Narcís.
Després de 4 hores arribem al lloc on passarem la nit, dues casetes immundes en un petit clar, una fa de cuina, a l'altre dormim 6 i muntem una tenda sota la pluja, on dormen Fèlix i Tere, més coneguts com Apalà i Amalà, traducció d'avi i avia en nepalès, que es l'idioma que parlen a Sikkim.
Al dia següent la pluja també ens acompanya, el recorregut continua pel mig del bosc, avui amb menys lichis. Decidim fer tota la etapa sense parar fins Tshoka, fem uns 1000m de desnivell i en unes 4 hores arribem a un petit poble on hi ha un hut on passarem la nit. Estem a 3000 m.
Després d'instal·lar-nos, anem a prendre unes cerveses a una especie de terrassa on una dona ven artesania i altres coses.
1 cuiner, 1 ajudant de cuina, 9 portejadors, 1 Jackman, 6 jacks i
8 expedicionaris disposats a tot.
Jack carregat amb els nostres petates.
Al poc de sortir del poble ens endinsem dins de la selva plena de lichis (sanguijuelas), també conegudes com devoradores de sang, la saga “Crepusculo” al seu costat sembla un conte de nens.
Tot i que portem polaines, a tots menys Nansy i Mabel, ens xuclen la sang, però al que més, en Narcís.
Una lichi trepant per la bota del Josep
Després de 4 hores arribem al lloc on passarem la nit, dues casetes immundes en un petit clar, una fa de cuina, a l'altre dormim 6 i muntem una tenda sota la pluja, on dormen Fèlix i Tere, més coneguts com Apalà i Amalà, traducció d'avi i avia en nepalès, que es l'idioma que parlen a Sikkim.
Fent la conya abans d'anar a dormir.
Un gosset molt maco ens acompanya tot el camí des de Yuksom, amb un ull blau i un altre marró, per unanimitat decidim posar-li per nom “Mingo”, al vespre després de donar-li de sopar li hem de treure 2 lichis del ull.
En plena feina d'extracció de lichis
Al dia següent la pluja també ens acompanya, el recorregut continua pel mig del bosc, avui amb menys lichis. Decidim fer tota la etapa sense parar fins Tshoka, fem uns 1000m de desnivell i en unes 4 hores arribem a un petit poble on hi ha un hut on passarem la nit. Estem a 3000 m.
Després d'instal·lar-nos, anem a prendre unes cerveses a una especie de terrassa on una dona ven artesania i altres coses.
Vistes de Tshoka
Publica un comentari a l'entrada