Panoràmica des de el Chaltén
A l'entrada del poble
La nostre entrada al Chaltén no ha estat gaire triomfal, arribem quan ja s'està fent fosc amb un temporal de pluja i vent, no tenim res reservat, per què com diu l'amic Fèlix (anem a la guerra). Al costat de l'estació de bus hi ha una oficina de turisme, demanem per un lloc per dormir i ens informa que esta tot complert, l'únic que podem fer és acampar, amb tot l'equipatge i el temporal en contra anem direcció a un càmping a muntar la tenda amb els frontals, ja que el poble s'ha quedat sense llum, aigua i telèfon (els mòbils aquí no funcionen i l'internet no parlem). Acabem de muntar tot xops i anem a dormir intentant no pensar negativament, però el vent i la pluja que ens sacseja tota la nit ens fa venir al cap com anomena la gent de la zona a la Patagònia “Puta Agonia” i la veritat que el temps s'ho mereix aquest sobrenom. L'endemà continua el temporal i més d'una carpa s'ha trencat, sort de la Hard Mountain, que és un “tanc de combat”. Després d'esmorzar anem a buscar per tot el poble un allotjament, la sort ens acompanya i podrem dormir la resta dels dies en un llit.
Aquí, hi ha l'opció de patejar tota la zona fent travessa als campaments lliures que hi han dins del parc, si, si... el Chaltén està dins del parc dels glaciars i no tens que pagar ni per entrar ni per acampar, increïble. Però com la nostra esquena encara s'en recorda de les Torres del Paine, decidim establir el camp base al poble i sortir cada dia amb una motxilla petita, fer més quilometres, més hores, però al vespre sopar com Deu mana, dutxeta, llit, etc...
La nostre idea al venir aquí era a part de anar al Fitz Roy i al Cerro Torre, fer la travessa del camp de gel Continental Sur, la 3ª massa de gel més gran del planeta. Entrant pel “Paso de los Vientos”- el “Circo de los Altares”, Cerro Gorra Blanca i sortint pel “Pas Marconi” son uns 7 dies de travessa per pur gel, amb condicions extremes, però els 1500€ per persona que ens demanaven ens disparava el pressupost i és un lloc on sol no hi pots anar, necessites guia i una serie de logística, ho deixarem per el proper viatge a veure si s'apunta algú o trobem un espònsor (és una indirecta a tots el amics)
En 3 dies de muntanya hem fet uns 85 km, el que significa recorre quasi tots els camins que tenen marcats. La zona és molt turística i a tothom que arriba els hi donen un mapa amb el camins, en els quals és pràcticament impossible perdre't i això fa que et trobis a tot tipus de “freekis” per la muntanya. Les vistes del Cerro Torre i del Fitz Roy son molt impressionants quan t'acostes davant mateix, però el millor si el dia acompanya (ni núvols, ni vent i amb sol), son les vistes en 360º des de el cim de la Loma del Pliegue Tumbado (1525m), on veus el Chaltén, el llac Viedma, Paso de los Vientos, Cerro Grande, Cordón Adela, Cerro Torre, Aguja Egger, Aguja Standhardt, Poincenot, Fitz Roy, laguna Capri i tot el Cordón de los Cóndores.
Panoràmica des de Cerro del Pliegue Tumbado
Diana travessant amb tirolina el riu Fitz Roy
"zapatitos de la reina"
Dalt del cim...
Aquí teniu un parell de videos:
1- És travessant el riu Fitz Roy per poder anar al Glaciar del Cerro Torre, has de portar el teu propi arnés i mosquetons, en el vídeo vaig i torno, ja que la tecnologia ens va jugar una mala passada i no va gravar quan vam passar la primera vegada.
2- Des de el cim de Loma Pliegue Tumbado una gravació a 360º en un dia perfecte i unes vistes espectaculars, jutgeu vosaltres mateixos.
