Isards de la Cerdanya

Després de 15h bus, una manifestació per la pujada del gas, un transbordador per travessar el “Estrecho de Magallanes”, 1h escorcollant-nos a la duana Xile-Argentina i 3 canvis d'autobús, arribem a Ushuaia (la ciutat més austral del mon) provinents de Pto. Natales.

Una ciutat amb la majoria de cases de fusta de 2 plantes, pintades de coloraines i les taulades de xapa, cosa estranya a un lloc on neva bastant, inclús ara a l'estiu fa fred. Davant te el canal de Beagle i al darrere el Glaciar Martial. També coneguda com la fi del mon, ja que estem tant sols a 1000km de l'Antàrtida, el setè continent. Tot i estar tant aprop, un passatge d'anada i tornada, comprat a l'ultim moment estan a partir dels 3500€ per persona, ho deixarem per quan siguem “viejarras”

Durant la nostra estada hem pujat al Glaciar Martial, una excursió que puja per una pista d'esquí (la única) amb una cadira de fusta d'aquelles de museu, des de els 300 fins als 500 m.s.n.m. Després el camí continua fins arribar a la glacera. Des de dalt hi han unes vistes impressionants de la ciutat, la bahia i el canal de Beagle.

També hem navegat pel Canal on hem pogut veure dofins, hem anat fins a una illa on hi havien lleons marins, cormorans reals, hem arribat a una altre illa on hem vist pingüins després de passar per el far de l'eclaireurs. Tota una lliçó de fauna patagónica.

No podíem marxar sense anar al P.N Tierra del Fuego, a la bahia “La Pataia”, un parc on necessites un vehicle per desplaçar-te per dins i on et cobren una entrada 3 vegades superior a la que paguen els argentins (un “sacacuartos”) sort que fent dit ens hem estalviat uns calerons. Hem pujat al Cerro Guanaco (970 m), amb un desnivell equivalent, ja que surts a nivell del mar, i amb unes vistes del parc i de la bahia molt bones. També vam veure una castorera (casa dels castors), fins i tot la Diana es va poder fer una foto amb un...

Després de mes i mig de viatge, la Diana tenia “antojo” de les meves truites de patates, així que avui li n'he fet una, tot el hostel estava flipant, l'han olorat però no tastat (però algú, ens ha pispat un troset de la meitat que vam deixar a la cuina).Com no, l'hem acompanyat d'un bon pa amb tomàquet i una Quilmes (cervesa argentina per excel·lència).

Demà tornem cap a Pto. Natales on farem tota la volta a les Torres del Paine, amb la famosa "W" inclosa.