Isards de la Cerdanya

Portem un parell de setmanes que ens anem acomiadant dels amics per separat.

Que si fem un sopar a casa d’un, que si anem a prendre una cervesa amb un altre, que si anem a sopar amb els amics de Castelló, etc…

Però aquest dissabte ha estat l’últim dinar de comiat amb tota la colla. Ho vam fer a casa d’en Jordi i la Marta, aprofitant que tenen lloc perquè juguin tots els nens.

Van venir quasi bé tots, fins i tot la Martina que va venir dins de la Silvia (no es volia perdre la paella).

Tot i que el temps no va acompanyar gaire, en va deixar preparar una paella per 20 persones, que va quedar prou bé.

Després del espectacle de globofléxia que vam donar, el públic infantil va quedar encantat.

24 h després del dinar, va néixer la Martina i la vam poder conèixer en persona abans de marxar. Felicitats Marc i Silvia, per molts anys.

Propers al nostre gran viatge, hem fet un estada de 4 dies a la zona la Vall d’Ordesa i el Mont Perdut per no perdre la forma física i domar una mica les botes plàstiques.

                                          Arribant al Refugi de Goriz

Divendres a les 7 ens llevem per preparar la motxilla, a dos quarts tenim l’esmorzar. Ens calcem les botes plàstiques nosaltres tres, la resta porta botes de trekking i el suec sabatilles esportives. Li diem al bomber que demani un piolet als guardes, ja que no porta i cap a les 8 sortim amb la neu encara dureta. Anem remuntant tranquil·lament pel camí d’estiu, on hi han grans roques la neu encara no les ha cobert i podem arribar fins el llac gelat sense grampons. Aquí ens els posem i anem seguint les petjades d’un grup que va al davant nostre. La neu esta perfecte i no ens suposa cap problema travessar “la escupidera”. Els 7 arribem dalt del cim, amb un dia fantàstic de sol i sense vent. A la baixada ens acomiadem de l’Ivan(bomber) i Thomas(suec), ja que ells baixen fins la pradera i nosaltres parem al llac gelat a menjar. Arribem al refu encara amb sol per assecar les botes. El sopar d’avui es tant bo com el d’ahir però sembla que menys flatulent.

L’Iñaki i Karol (bascos) s’ho van passar tant bé el dia anterior, que el dissabte decideixen acompanyar-nos a la Brecha de Rolando. Sortim cap a les 8 i la neu es continua durant tot el camí, anem passant per la Faixa Luenga, Cuello Millaris, Coll Remontador i ens desviem per entrar a la Gruta de Casteret per veure el gel, però des de l’ultima vegada que Félix va estar, feia 23 anys havia canviat molt. Continuem fins la Brecha pel camí d’estiu, les cadenes que hi ha arran de paret estan cobertes per la neu i haig d’obrir petjada amb un pati important.  Avui també fa un dia fantàstic i després de fer un mos tornem per l’altre banda de la vall.

Al Refugi ens espera en Mingo amb unes cerveses ben fresques. Sopen els 6 plegats, avui toca llenties que acompanyades amb una ampolla de vi que ha pujat Mingo saben a gloria.

Diumenge al mati sortim tots 6 direcció la Pradera d’Ordesa, tal i com va preveure la meteo comencen a caure les volves de neu. La baixada la fem pel camí normal ja que la roca esta mullada i per les clavijas es més delicat. Sembla que obre una mica el dia i arribem secs als cotxes. Hem passat 4 dies de muntanya inoblidables i hem fet 4 amics nous, sense contar els guardes i el gos del refugi. Un bon pro-mig.