Sembla que el temps ja millora i ens decidim a marxar de Jujuy, encara ens queden bastants coses per fer per aquí però hauríem d'esperar un parell de setmanes a que el terreny es seques i els rius i rieres portessin menys aigua. Per Setmana Santa, tenen preparada una sortida al Nevado Chañi (5.896m), el cim que tot “jujeny” hauria de pujar un cop a la vida, ens feia molta il·lusió, llàstima que aquest any cau a finals d'abril, ho tindrem que deixar per el proper viatge.
Ens fa pena marxar, ja que hem fet una bona amistat amb tots ells i ens han acollit amb gust, sobre tot la família Aldana, amb la que hem compartit dinars, sopars, festes d'aniversari i molt més.
Els trobarem a faltar, esperem que la propera vegada ens veiem a Catalunya.
5 hores d'autobús ens porten fins a la Quiaca, l'última ciutat d'Argentina i d'allà caminant, travessem el pont que ens separa de la duana Boliviana. Aquí tot és molt diferent, la gent, el comerç, els carrers, la moneda, el preus, fins i tot l'hora, aquí tenen una hora menys, ara ja son 5 de diferencia amb Europa i dissabte seran 6, ja que aquí no canvien a horari d'estiu ni hivern.
Per anar fins a Tupiza, volíem agafar un dels pocs trens de passatgers que circulen per Bolívia, però encara falten 3 hores per que surti. a part triga 3 hores més i decidim compartir un taxi amb 2 persones més i en 1 hora ens porta fins allà pel mateix preu que el tren.
Ens instal·lem i anem a visitar el poble, demà agafarem un tour que ens portarà durant 4 dies amb 4x4 a visitar el salar de Uyuni, el més gran del mon.
Publica un comentari a l'entrada