Isards de la Cerdanya

A l'espera de que millori el temps a Bolívia, continuem a Jujuy coneixem la zona.

També hem estat mirant la possibilitat de fer l'ascensió al volcà Ojos del Salado (6.893 m), hem mirat les dues opcions possibles. Per la banda xilena on hi han 2 refugis, s'ha de pagar un permís d'entrada de 150€ i agafar un 4x4 per l'aproximació i per la banda argentina, que no hi han refugis, has de fer l'aproximació amb 4x4 i agafar mules pel porteig del material. Ho hem estat valorant i hem decidit que no volem pagar els 1500€ que ens sortiria l'ascensió, a aquesta colla de lladres. Al ser la segona muntanya més alta d'Amèrica i el volcà més gran del mon tenen l'excusa perfecte per demanar-te el que vulguin. Amb un terreny i una climatologia pràcticament igual que a la zona del Llullaillaco, ja coneixem com és la puna i en tenim prou.

Un dia ens vam arribar fins a Villazón, el primer poble bolivià que hi ha quan travesses per l'aduna de la Quiaca a quasi bé 300 km de Jujuy. Vam anar a passar el dia i recollir un enviament que ens havien fet allà. Quan travesses els 50m de pont que separa Argentina de Bolívia, de seguida es nota el canvi de país. Tot és diferent, els carrers, les persones, els comerços, el preus de les coses, etc...

La cuina espanyola te molta fama i de seguida que van escoltar que feia paelles, van posar data per fer-ne una. El principal problema ha estat trobar els ingredients, el arròs que utilitzen aquí és el llarg i fi, i després de recorre tota la ciutat vaig trobar un semblant al nostre. Les verdures tampoc les tenen totes i a més els hi canvien el nom, així que quan demanes per alguna et miren amb cara rara. Els pèsols son arvejas, les mongetes, chauchas, les carxofes, alcauciles i així amb tot. Del peix ni en parlem, només n'hi una peixateria i només tenen peix de riu o pantà, congelat hem pogut trobar alguna gamba, calamar, musclo. Sort que la a carnisseria, tenien de tot. Un altre problema va ser trobar on fer-la, paelles no tenen i em vaig tenir que conformar amb una mega-olla que ocupava els 4 fogons de la cuina. La veu va corre ràpidament i finalment vam ser 15 el comensals, podeu imaginar la festasa que vam liar.

També hem estat a la ciutat de Salta que és la capital de la província amb el mateix nom. A part de visitar la ciutat, vam estar al MAAM (Museu d'Arqueologia de Alta Muntanya), es aquí on tenen exposades totes les troballes i les mòmies dels tres nens que van trobar al volcà Llullaillaco. Després de pujar al cim no podíem marxar sense conèixer l'historia i veure en viu aquest interessant museu.

Com la paella del altre dia ha tingut tant d'èxit, m'han demanat a veure si podria fer una per 30 persones, no em podia negar, ja que era per celebrar l'aniversari de la mare d'un company, a més, també serà com un repte personal i si surt bé, potser muntem un restaurant de paelles a Jujuy.

Al no tenir una paella tan gran finalment van ser 2 alhora les que vaig preparar, a dues bandes, sort dels ajudants i de la cuina que era prou gran. La veritat que van sortir molt bones i tothom va quedar encantat.

Avui dijous dia 17, som una mica més coneguts a Jujuy per l'ascensió al Llullaillaco. “El Tribuno”, un dels diaris de la ciutat, ha publicat un article amb la foto del cim en la que sortim tots. Segurament “El Pregón”, un altre diari d'aquí, en breu, també publicaran la noticia.