El volcà Cotopaxi (5.897 m), és la segona muntanya més alta d'Equador i segona del mon si prenem com a mesura el centre de la terra. Ens hem proposat pujar-hi i novament trobar informació fora de les agencies d'aventura és missió impossible, així que tornem a l'aventura. Hem establert a Riobamba el campament base, ja que es troba a només 2h en bus de l'entrada al Parc Nacional Cotopaxi i és més fàcil matinar una mica més, que transladar-nos a Latacunga, el poble més proper.
Panoràmica del Cotopaxi des de el refugi Jose Ribas
A les 6 del matí agafem un bus direcció a Quito, en un parell d'hores ens deixa en un punt de la carretera Panamericana a l'entrada del Parc, des de aquí hi han vehicles que per 25 $ et pugen fins l'aparcament que es troba als peus del refugi del Cotopaxi, però optem per demanar algú que ens acosti. Un grup de noies amb una pick-up ens recull i ens porten a la caixa del darrera, aquí hi han un munt d'aquest tipus de vehicle que no dubten en dur-te. A mig camí hi ha el control del parc, on hem de pagar 2 $ per l'entrada, el mateix preu que al Parc Chimborazo, preu simbòlic e igual per nacionals i estrangers, cosa que ens sobta gratament, ja que per tota sudamèrica, hem pagat a tots els Parcs Nacionals fins a 4 vegades més que la gents del pais i preus prohibitius com en el cas del Parc Nacional Aconcagua, que van ser 600 € per persona. Després de 35 km i 2.000 m de pujada per una pista arribem plens de pols al aparcament (4.650 m), on moltíssima gent hi arriba per pujar fins al refugi Jose Ribas (4.810 m) als peus del volcà Cotopaxi a veure i tocar-hi neu, cosa extraordinària a Equador.
Cartell a l'entrada del Parc
Al refugi amb el Cotopaxi al darrere
Hem enxampat una guineu fem PiPi o PoPo...
El refugi és molt gran, amb capacitat per 120 persones, aquest no és gratuït com els dos del Chimbo, el preu per dormir, fer ús de la cuina amb estris son 22,40 $, si vols el sopar i l'esmorzar son 36 $, com portem el nostre menjar agafem l'opció econòmica. Ens instal·lem i deixem les coses a uns lockers que tenen al costat dels llits. Després de dinar sortim a caminar una estona tartera a munt, no gaire, ens hem de reservar per l'ascensió. A mitja tarda comencen arribar els guies amb els seus clients, amb molts del guies ja vam coincidir al Chimborazo i xarrem una mica de tot mentre preparem el sopar. Avui a les 17 h ja estem sopant, compartim taula amb dos homes mexicans que porten 4 mesos viatjant amb bicicleta des de casa seva i volen arribar a Usuahia (Argentina) i compartim anècdotes. Després de preparar la motxilla a les 18 h ja estem al llit i es que avui toca matinar.
Detall del bolet del Cotopaxi
A les 00:00 sona el despertador, la gent sembla que fa estona que fa soroll i està en moviment, però amb els taps i l'antifaç he dormit com una soca. Miro de preparar l'esmorzar, si aconsegueixo un foc, ja que els tenen monopolitzats els guies. Ja amb la panxa plena, ens untem de crema pel fred i pel sol, ens abriguem i sortim a caminar a la 1:30 h, molts grups ja han sortir fa estona, no fa gaire fred, una mica de vent però està clar, hi ha lluna plena i podem caminar sense frontals. El primer tram es fa per una tartera molt dreta, d'aquelles d'un pas endavant i dos enrere, fins arribar al glaciar on posem grampons, a partir d'aquí la pendent és constant, passant aprop de grans esquerdes fins arribar a un punt on una ha precipitat i hem de realitzar una maniobra tipus “limit vertical”, sort que hem vist un parell de vegades la peli i tenim la tècnica adquirida, un salt on hem de clavar els piolets per no caure a l'abisme fan que podem continuar la ruta. S'ha aixecat més vent que arrossega neu i no ens deixa veure res. Una forta pujada per una canal d'uns 55º ens porta a una zona amb menys pendent i després d'unes quantes rampes arribem al cim del Cotopaxi (5.897 m), a dalt està clar, però tenim un mar de núvols que no ens deixa gaudir completament de la visió del crater del volcà. Després de les fotos toca la baixada, desfem el camí de pujada i ens anem endinsant als núvols i el mal temps. Fins aquí tot normal fins arribar a la zona de les esquerdes, ja que per on havíem saltat abans, s'ha vingut a baix i ara hi ha un forat en el que hi cap un autobús. Hem de buscar un pas alternatiu en mig de la tempesta de neu i vent, finalment podem travessar i arribar al refugi sans i estalvis. Ens preparem un te i uns entrepans de salsitxes per agafar força i baixem fins l'aparcament, on una pick-up ens acosta fins la carretera, on un bus ens retorna a Riobamba.
Travessant una esquerda en la foscor de la nit
Diana a la sortida d'una canal de gel
Remuntant cap a la zona del bolet
Cim del Cotopaxi dedicat a Juanjo, Patri, Gina i Moni - "Els de la Sirvent"
Foto del crater des de el cim - el que vam veure i el que teniem que haver vist
Ombra del Cotopaxi amb la lluna a l'esquerra i la corbatura de la terra des de l'eix de l'equador
En ple descens després de fer cim
Una altre esquerda en mig del marró ens sorprèn a la baixada
19 d’agost del 2011, a les 14:08
Hola!! prova!
19 d’agost del 2011, a les 14:10
Hola primo!! Soy tu prima Beatriz y estoy aquí con tu hermano averiguando cómo publicaros un comentario!! Creo que lo hemos conseguido!
Simplemente deciros que es una pasada vuestro blog y que me he quedado alucinada con las fotos! Ánimos con esas montañas!! muas
19 d’agost del 2011, a les 17:26
Gracias por el comentario Beatriz,
Nos alegramos que te gusten nuestras aventuras de montaña por Suramérica. Supongo que estarás en el pueblo disfrutando de las merecidas vacaciones.
Besos para todos, desde Ecuador.