Isards de la Cerdanya

Hem canviat novament de camp base i ara el tenim a Guayaquil, la ciutat més poblada i més gran d'Equador. Tot i que no ens agraden les grans ciutats hem visitat la part del Malecón, un modern passeig de més de 2 km a la vora del riu Guayas on arriben grans embarcacions, ple de centres comercials, parcs, llocs on menjar, monuments i el primer cine Imax de l'Equador.
També hi ha un curiós parc ple d'iguanes gegants que es passegen per on volen i no et tenen por. A part d'això, la resta molt transit, cotxes, busus, fum, soroll i un munt de “Mall” com li diuen ells, que son gran centres comercials, plens de petites botigues, cinemes, fast foods, etc..
És curiós també, que aquí està ple de “autobancos”, son caixers automàtics al quals accedeixes des de el cotxe, hi han diferents carrils, t'hi poses al costat i des de la finestra sense baixar-te fas les operacions bancaries. Potser a Espanya hi tenim, però no ho havíem vist mai i ens ha fet gracia (és que som de poble, yepa yepa paisanos...)

A quatre hores en bus, es troba aquest petit poble pesquer amb boniques platges que durant els mesos de maig a setembre s'omple de turistes que venen, com nosaltres, a veure balenes jorabades, una especie que arriba fins aquestes aigües per aparellar-se. Hem hagut d'agafar un tour, en el que et porten en una petita embarcació fins trobar algun grup d'aquests cetacis i poder gaudir dels seves maniobres tot i el seu gran tonatge. Després t'acosten fins l'illa Salango on hem practicat snorkeling, que és en anglès ,el que seria veure peixos i cosetes sota l'aigua amb ulleres, tub i aletes. Després el vaixell retorna prop de les roques on es fa observació d'aus aquàtiques molt xules.

Pel matí a partir de les 6, arriben els pescadors a la platja amb les seves barques i el peix que han capturat. Fan la venda allà mateix i ja el carreguen i li posen gel per dur-lo a Guayaquil. Hem comprat un munt de gambes acabades de pescar i aquestes encara amb el cap i es que tenen la costum de treure-li ja que diuen que es dolent, no tenen ni idea de menjar-ne, però ens hem fet un tip. Hem conegut a Mikel i Laura, una parella del pais basc que també porten molts mesos viatjant per Sudamérica però en sentit contrari al nostre, així hem pogut intercanviar informació fent una birra en un dels molts garitos a peu de platja, amb hamaques, gandules, fulles de palmera i Bob Marley sonant de fons.

L'anada a Pto.López la vam fer per l'interior passant per un poble que té un nom que mola molt “Jipijapa”, però de retorn a Guayaquil ho hem fet per la costa ja que vull parar a la meca del surf a Equador. Montañita és un poblet molt petit, amb 4 carrers principals on estan tots els hostals, bars, discoteques, parades de menjar, artesania, hippys, perri-flautis i gent de la faràndula. Nosaltres veníem a descansar i fer surf, però no sabíem, que la resta de la gent venen per la festa i es que cada dia hi ha una mega party en una disco i s'escolta la música per tot el poble i els caps de setmana hi ha festa a totes alhora, així que és impossible dormir a la nit, ni taps ni res, tremolen fins i tot les parets. Per si això fos poc, a partir de les 8 del matí passa el camió que recull les escombraries amb una cançoneta que repeteix infinitament amb la següent tornada:

“A sacar la basura que ya viene el carro, solo en fundas cerradas, no debes olvidarlo...es tan bonito limpiar tempranito, las calles, aceras y bordillos...trabajemos por Santa Elena, manteniendola por siempre bella......vamos, vamos a sacar la basura!!!

Sort que hi han bones onades i la penya ressacosa no entra al aigua fins passat el migdia, (com en Roger i en Beren que tenen al·lèrgia a matinar...jajajaja), així pots estar sol al aigua pillant onades tota l'estona. He fet amistat amb un lokal que m'ha dut al Secret Spot de Montañita a pillar la "Gran Kahuna"