Ja som a Equador, els tràmits a les duanes han estat molt ràpids, però aquí hem hagut de canviar de bus i l'hem hagut d'esperar més de 30 minuts a peu de carretera. A les 21h arriba l'autobús, en teoria hem de viatjar tota la nit i arribar a les 7 del matí a destí. El bus ple de neons, sembla un “puti” amb rodes, el xofer va tota hòstia, frenades, revolts, avançaments, aturades per pujar i baixar gent, impossible dormir. A les 3 de la matinada anuncien la nostra parada, el bus no para a la terminal i ens deixa “tirats” en un punt de la circumval·lació a les afores de la ciutat. Ens hem de buscar la vida i trobar un allotjament, un cop més ens la foten amb els transports i es que et diuen una cosa i després fan el que volen.
Panoràmica del volcà Chimborazo (6.310 m)
Estem a Riobamba (2.750 m), comença la recerca d'informació ja que volem pujar al cim del volcà Chimborazo (6.310 m), la muntanya més alta d'Equador. Per la seva situació, també és la muntanya més alta del mon, des de el centre de la terra. A l'oficina de turisme, t'envien directament a les agencies d'aventura, a les agencies no et diuen res i només et volen cobrar. És impossible trobar un planell amb corbes de nivell, ens envien al Ministeri de Medi Ambient i allà ens diuen que potser a Quito, la capital, podem trobar algun planell. Així que amb la informació que trobem per internet marxem a l'aventura. Una dada curiosa, és que aquí no tenen moneda pròpia, des de l'any 2000, el sucre la moneda oficial va ser substituïda per el dolar=$. Un transport privat fins al refugi val 30 $, però per 3 $, un bus ens porta fins l'entrada del parc, on hem de pagar 2 $. Contínuament pugen cotxes fins al refugi “Hermanos Carriel” (4.800 m) i un d'ells ens acosta fins allà. Des de aquí, tenim 200 m de desnivell fins arribar al refugi Whymper (5.000 m), on molta gent puja de visita, com excursió de dia per què els segellin el passaport.
Entrada al Parc Chimborazo
Volcà més alt del mon des de el centre de la terra
Normalment aquesta ascensió és fa en 2 dies, el primer arribes al refu, surts a mitja nit cap al cim i baixes directament fins a baix. Nosaltres com venim d'estar uns quants dies a la platja, decidim estar una nit més per aclimatar millor. El refugi a part de ser gratuït, te cuina equipada, menjador amb llar de foc i habitacions amb lliteres i matalassos. Avui fa molt de vent i la tarda la passem al refu, al vespre només som nosaltres 2 i un pare i fill d'Alemanya que també tenen el mateix plantejament de fer 2 nits allà. Al dia següent, continua el fort vent amb ratxes de més de 100 km/h, però decidim sortir a caminar una mica per aclimatar i reconèixer el camí. Arribem fins al 5.350 m, a la zona del corredor, coneguda per la caiguda de pedres, però amb el vent que fa, pedres com el puny volaven com míssils, així que fem mitja volta i tornem al refu. A la tarda comencen arribar guies amb els seus clients, aquella nit fins a 35 persones “dormim” allà. A les 23h ja comencen la gent a moure's per sortir a les 00:00, el vent continua i nosaltres decidim no sortir. Les 2 de la matinada, comença a retornar gent i és que si portes guia, faci bo o faci dolent, et pugen fins on es pot i després diuen que està molt perillós, s'han de guanyar el sou i alguns retornen amb ferides de pedra. Cap ha aconseguit fer cim, així que sembla que hem fet bé en no sortir. Pensem en quedar-nos una nit més a veure si el temps millora, però no fa gaire pinta de fer-ho, a més, tothom ens diu que l'agost és un mes ventós, així que decidim baixar fins Riobamba i esperar uns quants dies, abans de tornar-ho a provar.
Dia d'aclimatació al refugi Whymper (5.000 m) amb el Chimbo darrere
Després de sopar al refu davant la llar de foc
Tornant del corredor on les pedres xiulen com míssils
Vistes desde 5.350 m amb els 2 refugis i la pista de pujada
Publica un comentari a l'entrada