Isards de la Cerdanya

Ja fa més de 20 dies que els peruans tenen bloquejada la frontera per Desaguadero, els pas per carretera més lògic des de La Paz cap a Perú. Quan vam visitar la Isla del Sol, ens van oferir de travessar pel llac Titicaca amb una embarcació fins a Puno, una opció més cara, però millor que rés. Varem descansar un parell de dies a La Paz després de l'èxit del Sajama i vam coincidir un altre cop amb Raül i Vinyet, que ha tingut que retornar un dies a Catalunya per problemes familiars. Decidim després de 2 mesos per Bolívia passar a Perú, agafem un bus que en 4h ens porta fins a Copacabana, allà ens informen que fins ahir encara era possible travessar però que avui han tancat migració i es possible travessar però ningú et segella el passaport i representa que series un il·legal, el que ens faltava, seriem uns sense papers a Sudamèrica. Decidim tornar-nos cap a La Paz, 4 hores més de viatge. Anem a la terminal i ens ofereixen la possibilitat d'anar via Xile i treiem els bitllets per l'endemà. Busquem un lloc on passar la nit prop de la terminal i l'únic accessible és un “cutre sitio” ja que l'endemà hem d'estar a les 6 a.m i amb tot el que portem no volem anar amunt i avall. Arribem i el xofer del bus, que es xilè, ens vol cobrar per excés d'equipatge, escara estem a Bolívia i el putos xilens ja ens estant tocant els ous. Sortim amb overbooking, han venut més bitllets que places té el bus i hem d'anar repartint gent per altres busus. Finalment agafem la directe no sense abans parar a la benzinera a omplir el diposit i es que a Sudamèrica tenen la costum de recollir els passatgers sense benzina una cosa inaudita a Europa. El bus ens portarà fins Arica, així que les primeres 4 hores de viatge fins a la duana de Tambo Quemado ja les coneixem de quan vam estar al Sajama. Després d'omplir durant el viatge un munt de formularis arribem a la duana boliviana, un ràpid tramit on et posen el segell de sortida, tornem a pujar al bus, avancem 5 metros i tornem a baixar del bus amb el nostre equipatge (3 maletons i 2 motxilles), el escàner no funciona i el SEG (Servei agrícola i ramader) està obrint les maletes de tothom. Entre candaus i sacs per camuflar els petates, com ens els facin obrir ens tirem tot el matí, finalment ens segellen el passaport i els hi diem que som muntanyencs, que tot és material i ens deixen passar sense mirar-nos, es nota que s'han vist desbordats per l'allau de turistes que surten per aquesta frontera i fan una mica la “vista gorda”. Tornem a carregar-ho tot al bus, però ja hem perdut més d'1 hora. 

Ens queden unes quatre hores, però el xofer que va a tota hòstia, fa el trajecte en tres, per una carretera de baixada, plena de revolts i canvis de rasant i es que el perill a Sudamèrica no es troba a la muntanya si no a la carretera. Arribem Arica (Xile), un poble on curiosament s'estava disputant un competició de bodyboard (corcheros), allà hem tingut que agafar un bus per travessar fins a Tacna (Perú), cosa no tant fàcil, ja que tot i que van sortint tot seguit en quan s'omplen, son molt petits i no tenen lloc per l'equipatge i si no et volen cobrar el preu d'un passatger per cada maleta. Abans hem tingut que canviar moneda, de bolivians a pesos xilens. Finalment després de deixar escapar uns quants he convençut a un per que ens portés però amb la condició que m'ho carregaria i descarregaria jo. Sortim i als 30 minuts arribem a la duana amb Xile, passem ràpid, continuem en bus 5 minuts més i arribem a la peruana, aquí ja ens fan baixar tot l'equipatge i passar-ho per l'escàner sembla que tot està bé. 30 minuts més i arribem a Tacna, tota aquesta zona és com una gran platja de sorra, un gran desert. 

Toca tornar a canviar moneda ara a nuevos soles, la moneda peruana. Aquí hem d'agafar un bus que ens portarà fins a Arequipa, la nostra destinació final. Tenim sort i en 5 minuts surt un i encara hi han un parell de seients, 7 hores més de viatge, estem esgotats i morts de gana. Finalment agafem un taxi que ens porta fins a un hostel, també hem tingut sort, ultima habitació lliure. 00:00 Ens llitem. Han estat 18h de viatge des de que vam sortir a les 6 del matí de La Paz, agafant 3 busus, passant controls duaners, travessant 3 països i barallant amb tothom. De l'altre manera, hi han busus directes que en 7 hores et porten.

Primeres hores a Arequipa (Perú), hem anat a conèixer una mica la ciutat i fer turisme de monuments. També hem gaudit de la final de la champions acompanyats amb una “cuzqueña machu picchu edició especial”. Al vespre per celebrar-ho i com era dissabte hem anat a la “movida arequipeña” i com no a prendre la beguda oficial del Perú, el “Pisco sour”. Tranquils a partir d'ara retornem a l'acció muntanyenca.