Isards de la Cerdanya

Durant la travessa de la Cordillera Real vam dormir a la laguna Chiarkota amb les impressionants vistes del circ del Condoriri i ens vam quedar amb ganes de fer cims a la zona i per això hem tornat.

A finals de gener, al Volcà Villarrica a Xile vam fer uns amics, en Nicolas i Aureli un parella de belgues i hem coincidit amb ells a La Paz on vam anar a dinar plegats i xerrant vam decidir anar junts a fer aquests cims. Sortim de La Paz a les 10 del matí, un viatge d'una durada de 2 hores s'ha convertit en 5 hores de “passeig turístic” per camins de terra fins que el taxista s'ha decidit a preguntar el camí ja que no sabia arribar. Finalment a les 15 h arribem a la Rinconada, el final del camí amb 2 cases d'adob al costat de una cascada i amb el Condoriri de fons. Portem un munt de pes amb tot el material dur de muntanya i el menjar i decidim agafar una mula entre els quatre. En 1 hora ens plantem al campament base del Condoriri (4.650 m), muntem les tendes i preparem el sopar, avui toca anar a dormir aviat per demà matinar.

Ens llevem a les dues i després d'un bon esmorzar, a dos quarts de quatre amb un cel estelat però negra nit i únicament amb la llum dels frontals sortim direcció el glaciar, no fa gaire fred, només una mica de vent. Remuntem tot el pedregal de la morrena passem al costat d'un petit llac glacial. En 1 hora arribem al gel on ens calcem el grampons, traiem el piolet i ens encordem. Ens dirigim cap a l'esquerra per esquivar unes esquerdes i seguim pujant el glaciar fins el coll, carenem per l'esquerra fins que arribem a dalt del Tarija (5.310 m) quan les primeres llum del sol es veuen a l'horitzó. Ara toca descendir un tram de mixte per baixar fins un altre coll i saltar a l'altre banda per començar a pujar per l'aresta. El primer tram és senzill, però a mesura que anem pujant la cosa es complica fins que arribem a un tram de 60º on ens hem d'emprar a fons. Vaig al capdavant i des de aquí sembla una pared vertical on només veig a Diana que va darrera meu i a la resta no els veig. Passant aquest tram hi ha un petit replà i un altre tram de uns 55º més curt que ens porta directament al cim del Pequeño Alpamayo (5.410 m). Les vistes son espectaculars tant com el dia i les fotos que fem. Ara toca la baixada, tot i que la neu està en perfectes condicions aprofitem l'estaca i la corda que porto per muntar ràpels a les zones més tècniques. Arribem novament al coll i pugem el tram de mixt novament per passar pel cim del Tarija. Ara toca una llarga baixada pel glaciar fins a la morrena i 1 hora més que ens portarà fins el Camp Base.

Sortim amb les primeres llums del dia ja sense frontals, el camí que surt del camp base, puja direcció el glaciar del Condoriri, a prop del gel fem a l'esquerra per anar a buscar la vall i un camí que puja fins al coll on hi han unes fites, saltem a l'altre banda i seguim pujant per l'esquerra fins un altre coll on ja carenant arribem fins al cim del Pico Austria (5.320 m), un mirador excepcional del circ del Condoriri. La baixada la fem per la directíssima, una mega tartera que ens porta fins al camí de pujada i on tenim l'oportunitat de practicar esquí a la pedra. La resta fins al camp base és el mateix cami que de pujada passant per una zona de pedres plena de bizcachas unes bestioles molts divertides.

Per celebrar l'èxit de l'expedició hem decidit d'anar amb en Nicolas i Aureli a sopar a un restaurant suis, fundu de formatge i com no, de postre fundu de xocolata, ens hem ajuntat també amb en Raül, Vinyet i Gregor un company alemany, que ja han tornat del seu treking i hem anat tots plegats. Després hem anat a un garito amb musica en viu a fer un glop i fer la ballaruca. Que dura la vida del muntanyenc...