Després de 28 h de bus, arribem a les 2 de matina a Bariloche procedents del Chaltén. Hem tingut algún problema amb la reserva, però ens troben un lloc i a les 3h podem llitar-nos.
Al dia següent busquem informació per anar a fer el volcà Lanín i el volcà Villarrica, no ens dieun gran cosa i a la pàgina web dels parcs nacionals tampoc, ja que un el pujarem des de Argentina i l'altre des de Xile.
Dissabte 29 - agafem un bus que ens portarà en 3h fins a Junín de los Andes, el poble més aprop del llac Tromen, d'on comença el camí per pujar. Anem a la oficina del parc volcà Lanín, per què ens informin del material obligatori que hem de portar per fer l'ascens.
Equip obligatori que et revisen a l'entrada del parc:
Grampons, piolet, botes de muntanya, sac de dormir, màrfega, fogonet, carrega de gas, roba de muntanya pel fred i la neu, ulleres de sol, protector solar, frontal, farmaciola, casc, bastons i emissora de radio amb la freqüència del parc.
Portem molt material, però a la maleta ja no hi cabien els cascs, ni la emissora així que tenim que llogar-los, la mateixa empresa ens ofereix transport fins a la base del volcà.
Aquella nit plantem la tenda en un càmping molt xulo al costat del riu.
Diumenge 30 - Sortim aviat amb una furgo amb un altre grup de 5 persones que els porten 2 guies.
Arribem cap a les 9h i després de fer la inscripció al parc i la revisió exhaustiva del material (aquest parc no has de pagar per l'entrada), a dos quarts comencem l'ascensió.
El primer tros es bastant planer i ben marcat, després comença el tros de “espina de pescado” amb una pendent de 15º, continua amb el “camino de mulas” de 20º fins al refugi militar “RIM26” on acaba també les marques (pals grocs numerats). Nosaltres continuem fins al següent el refugi “caja” a 30” i una pendent de 25º, amb un terreny on fas un pas endavant i 2 enrere.
El refugi es com una canadenca però de xapa, sense cap comoditat, aquell dia només serem nosaltres 2 i un grup de 3 nois i el seu guia. Anem tots a buscar aigua del desgel abans que geli al vespre i fem un mate xerrant una mica de tot. Sopem i a dormir aviat, ja que a les 4h de la matinada ens hem de llevar per sortir cap al cim, ja que en teoria son 6h de pujada. La meteo l'han encertat del tot i la pluja i el vent colpeja el refu tota la nit.
Dilluns 31 - Sona el despertador puntual i el vent continua, el poso una hora més tard però continua bufant, el altre grup es prepara per sortir, jo poso el despertador a les 6h a veure si la meteo l'encerta i quan sona sembla que ja no bufa tant, esmorzem i a les 7h sortim a caminar, el sol ja comença a tocar el cim i no necessitem frontal. Anem lleugers de pes, tot s'ha quedat al refugi, hi ha l'opció de pujar per pedres o per el glaciar, com va ploure i va fer fred, decidim pujar el màxim possible per pedra fins que tenim que posar grampons per travessar una llengua de neu i els tornem a treure per continuar per més pedres. A l'alçada de la zona de la canaleta avancem al grup amb el que vam compartir refugi i ens calcem els grampons ja que les pedres estan plenes de gel de la pluja de ahir i estar delicat, al final de la canaleta una gran pedra la deixem a l'esquerra i pujem per una canal obliqua regelada que ens portarà fins la pala del fals cim i tros final fins el cim on fa un vent molt fort però amb unes vistes increïbles. La baixada la farem per l'altre banda ja que comença a desfer una mica el gel i la veiem prou segura. En quan podem agafem tota la glacera per baixar-la esquiant amb el grampons amb una neu tendre com la mantega fins al refugi. Hem pujat en 3h 30” i la baixada la hem fet en 1h 45”. Recollim tot el material del refu i baixem fins baix de tot desfent el camí del dia anterior.
Volem anar fins a Pucón (Xile) a tant sols 67km d'aquí per fer el volcà Villarrica, però el bus no passa fins l'endemà a les 8h del matí i no és segur que hi hagin places, així que decidim acostar-nos fins l'aduna argentina per fer dit per anar-hi. Tenim sort i una parella argentina descendents de bascos ens agafa i ens deixa al mateix centre.
Sortint des de Tromen amb el Lanín al darrere
Cartell que et motiva a pujar...
Dia del cim, tot gelat després de la pluja i vent la nit anterior
Refugi Caja on vam dormir amb el Lanín al darrere
Cim del Lanín amb el volcà Villarrica al darrere
Dedicat al nostres amics David Bautista i Mari
8 de febrer del 2011, a les 20:07
Vamos nene!!!!
Quina il.lusió!!! Sou els meus ídols i aquesta dedicació ens ha sentat com si em regalesin un cotxe nou!!!!
Gràcies a tots 2!!! PEr cert, el volcà Villarrica el vaig veure amb erupció de cendra i va deixar l'estació tota grisa!!!
PEtons i endavant isards!!!