Isards de la Cerdanya

Marxem de Cusco direcció Huaraz, aquest viatge serem 4 persones, ja que ens hem unit amb Raül i Vinyet, però abans farem una aturada intermitja, perquè no sigui tant llarg el viatge. Agafem una carretera plena de revolts durant 5 hores, tot el bus està marejat, la gent vomitant, una calor infernal i un xofer que condueix com Carlos Sainz. Finalment arribem Abancay on parem a sopar, a partir d'aquí encara ens queden 12 hores més de viatge fins que arribem a Pisco, segons la llegenda, ciutat originaria de la famosa beguda. Arribem a les 6 a.m i agafem un taxi que ens portarà fins a Paracas, on es troba la Reserva Nacional amb 317 especies d'algues, 54 de plantes terrestres, 109 d'anelits, 209 d'antrópodos marins, 129 d'artrópodos terrestres, 101 d'un altre tipus d'invertebrats, 168 de peixos, 10 de rèptils, 217 d'aus i 36 mamífers, si més no, això és el que diu el tríptic.

L'entrada a la reserva es troba a tant sols 3 Km del nostre allotjament, així que passem dels tours organitzats i anem pel nostre compte, passem per unes platges on podem veure molts tipus d'ocells, entre ells pelicans, flamencs, gallinazo de cap vermell, etc Caminem per una ruta solitària amb un paisatge desèrtic, amb dunes de sorra on practicar sandboard. Arribem a Lagunillas, un petit port pesquer on hi han uns quants restaurants que t'ofereixen peix fresc i que és el objectiu d'aquesta excursió. Després de tant de temps sense menjar peix fresc de mar, el ulls ens fan “chirivitas” i demanem de tot, com si s'acabes el mon. Vieires amb parmesà, Gambes a la planxa, Llobina a lo “macho”, Llenguado a la planxa, Chita, un peix local i com no el pisco-sour de cortesia. Tips com porquets a la terrassa on hem dinat amb vistes al mar hem fet la migdiada, això és vida.

A la tarda ens hem acostat fins a la platja de la Mina, segons diuen la més bonica de la Reserva i on es pot acampar. Al vespre hem preparat un sopar lleuger i a dormir aviat, si es que podem, ja que a l'habitació del costat, tenim un hipopòtam roncador.

Avui agafem un vaixell fins a les “Islas Ballestas”, també conegudes com les “Galàpagos de los pobres”. Sortim a les 8 a.m i en 15 minuts ens plantem en el famós geoglifo amb forma de trident anomenat “el Candelabro”, una enorme figura gravada en un turó de sorra que medeix més de 150m de llarg per 50m d'ample. No es sap qui la va fer, ni quan, ni el que significa, però hi ha qui la relaciona amb les lineas de Nazca. Després durant 1 hora hem pogut travessar els arcs i les coves de les illes, veure lleons marins sobre les roques, pelicans, cormorans, piquero peruà (es llença en picat des de el aire per pescar) i pingüins de Humboldt. També hem pogut gaudir del vol alhora ­de milers d'aus productores de guano (excrement d'aus marines), la exportació del qual ha esta una forta font d'ingressos durant molts anys, utilitzat com adob per seu alt contingut en nitrogen. A Pisco a l'any 2007 va haver un terratrèmol de grau 8 a l'escala de Richter, que va devastar gran part de la ciutat i llocs d'interès turístic, encara ara continuen reconstruint-los.

Agafem un taxi que ens porta des de Paracas fins a la carretera Panamericana on passem contínuament busus fins a Lima en un trajecte que dura 4 hores. No tenim cap interès en quedar-nos a la ciutat més poblada i capital del Perú, on viuen quasi 9 milions de persones. Així que traiem bitllets per les 21:30h, tenim 5 hores per visitar la ciutat. Aquest cop viatgem en un bus-cama ja que tenim el mal gust del ultim viatge i volem dormir en condicions. Viatgem tota la nit com a reis que fins i tot quan vam arribar a destí no volíem baixar. Ja som a Huaraz, ciutat camp base per realitzar ascensions, trekings i expedicions per la Cordillera Blanca i Cordillera Negra. També hem coincidit amb la setmana del andinisme, on han fet moltes activitats i projeccions de pel·lícules relacionades amb la muntanya i els esports d'aventura. El últim dia han fet una festa de comiat amb Dj's, competicions de btt, bmx, freestyle, una passada.