Isards de la Cerdanya

Avui ens llevem a les 4 a.m, esmorzem una mica i agafem un taxi fins a la terminal de vans, no tenen portaequipatges i amb tot el que portem, hem de pagar els nostres seients i 4 més que son el que ocupen les nostres coses. En hora i mitja, arribem a Caraz (2.300 m), aquí hem d'agafar un taxi perquè ens porti fins al poble on comença el treking i on hem quedat amb Enrique Huamán el nostre arrier, que dona la casualitat que és el germà del taxista que ens ha dut fins a Hualcayan (3.150 m)

A Caraz hem reservat un hostel per la tornada, ja que son Festes Patrias a tot el Perú i en teoria estarà ple de gent de Lima i altres parts. Arribem a dos quarts de nou, fins d'aquí 1 hora no hem quedat amb el nostre arrier, durant aquest temps, els arriers del poble no paren de venir per dur-nos i perquè deixem tirat a Enrique, amb mentides i és que tothom vol treballar encara que sigui fotent-li la feina als amics. Problemes d'última hora, fan que arribi 1 hora tard, carreguem els burros i comencem una llarga pujada de 5 hores per un camí en ziga-zagues i uns 1.200 de desnivell que ens durà fins al Huiscash (4.310 m) el campament on farem nit avui. Durant la pujada anem veient la varietat de colors dels prats conreats i la Cordillera Negra. Per sopar fem una sopeta de verdures i pollastre a la cassola per mullar pa, avui ha estat un dia molt llarg i a les 19:00 h ja estem al sac.

Ens llevem a les 6 a.m i després d'esmorzar i recollir el campament, ajudem a Enrique a carregar els burros. Agafem el camí que va pujant progressivament fins que entrem en un circ on trobem varis llacs com Yanacocha, Azulcocha, etc. Continuem pla-pujada fins arribar al llac Cullicocha (4.630 m) amb el nevat Santa Cruz al darrere, a partir d'aquí la pujada és més forta i continuada fins al Pas Osoruri (4.860 m) on ens comença a calamarsejar, volíem dinar aquí però continuem baixant, al poc ja divisem el campament i decidim continuar per dinar dins la carpa. Avui hem arribat d'hora al C.B Osoruri (4.555 m), un petit lloc per acampar en un pla just abans de la pujada del dia següent. Després de dinar fem una migdiada, berenar (te, vi i crispetes), sopar (sopa i tallarins a la bolonyesa)

Sorpresa!!! Ens llevem i està tot blanc, ha nevat. Sortim a caminar a dos quarts de nou i amb 200m de desnivell ens plantem al Pas Vientunan (4.775 m), ens espera una llarga baixada fins a prop del riu i passant a tocar del poble de Alpamayo, on per arribar-hi hi ha un desviament. Continuem per un camí planer amb petites pujades i baixades fins una pampa on es troba el campament Jancarurish (4.215 m) als peus del glaciar del mateix nom. Aquí trobem més grups acampats, ja que hi ha gent que es queda 2 nits per anar fins el mirador de la cara Sud del Alpamayo. Avui preparem una sopa de choclo (blat de moro) i truites de patata amb ceba.

El dia s'aixeca clar, així que decidim quedar-nos una nit més en aquest campament, però no serà un dia de descans, ja que comencem remuntant la vall i una forta pujada per una muntanya de pedres ens porta fins a llac Ancarurish (4.370 m), als peus del glaciar del Alpamayo, un llac blau turquesa envoltat per parets de roca com si fos el crater d'un volcà i on podem gaudir d'unes fantàstiques vistes. Rodegem el llac per l'esquerre i agafem una altre vall que va cap al S i remuntarem durant 3 hores fins que finalment una forta pujada ens durà al mirador de la cara Sud del Alpamayo (4.850 m) i la cara Nord del Santa Cruz, no hem tingut gaire bona sort amb el temps i els núvols ens han tapat part del que podria haver estat una visió increïble. Dinem tranquil·lament esperant un miracle que no es produeix. Desfem el camí de pujada, aquest cop sense passar pel llac i arribem al campament a temps de fer una migdiada i unes crispetes abans de sopar. Avui toca una sopeta i bròquil amb patata, saltejat amb all i bacó. Anem a dormir i comença a plovisquejar.

Sorpresa, Sorpresa!!! Una nova nevada, aquesta amb major quantitat que l'anterior fa que quasi no puguem sortir de les tendes. Recollim com podem el campament, el coll cap el que ens dirigim està ben nevat. Les noies surten primeres i els hi toca obrir petjada, fins que les avança Enrique i els seus burros, la pujada fins al coll és llarga, però les vistes del Alpamayo amb els llacs i tot nevat son de postal, finalment arribem al pas Caracara (4.850 m) on bufa una mica el vent, però a mesura que baixem per l'altre banda el vent afluixa i busquem un bon lloc per dinar. El camí tot enfangat a causa de la neu que es desfà, continua durant bastant estona flanquejant la muntanya fins que hem de creuar la vall per remuntar el petit pas de Mesapata (4.470 m), ara ens esperem 500m de baixada fins arribar a una altre vall i caminant uns quants quilòmetres per una pampa arribarem al Huillca (4.010 m) on muntarem el campament d'avui. Tot i que avui a la tarda el sol s'ha tapat, ens fem un banyet al riu, l'aigua està gelada, però et quedes com nou i es que les “toallitas de bebe” tenen les seves limitacions. Un remat d'ovelles i xais travessen el riu al costat nostre i “segrestem” un parell. Avui preparem unes amanides i arròs a la cubana amb ous ferrats.

Avui el dia s'aixecat clar, novament comencem amb una pujada llarga, amb un final bastant dret amb zetes que ens durà fins al pas Yanacon (4.620 m), el burro blanc diu que no vol caminar, miro d'ajudar a Enrique a arriar-lo però finalment la carrega que porta l'ha de pujar ell fins al coll, a dalt bufa fort el vent i descendim una mica per l'altre banda on podem parar a que els burros descansin i redistribuir la càrrega en només 2 burros, sort que tot el menjar que ens hem cruspit, ha fet baixar bastant de pes. Continuem baixant per la vall fins que trobem un lloc que ens agrada per dinar. Els últims quilometres son per una pampa al costat d'un riu fins arribar a Jancapampa (3.535 m) un lloc ple de nens que ja ens esperen per vendre cerveses i refrescos i que només saben dir “regalame caramelo, regalame chocolate, regalame, regalame,...) Una tarda amb solete, amb vistes al glaciar del Pucajirca i menjant crispetes amb birra. Pel nois aquesta serà la última nit de càmping, ja que ells demà finalitzen el treking, amb la meitat tenen prou, nosaltres necessitem més canya i farem el retorn per la vall de Santa Cruz. Volem fer el que normalment és fa en 5 etapes, en només 2, ja veurem...

Ens llevem a les 5 a.m, per mirar de sortir a caminar abans de les 7 a.m, els nois tenen que agafar un bus a les 8 a.m que els durà fins a Pomabamba, tenen 1 hora de caminada, allà un altre bus els durà fins a Huaraz, en teoria si tot va bé, arribaran a les 20:00 h. Enrique els acompanya amb totes les coses que hem llogat per retornar-les i que no ens cobrin dies de més, els burros i l'arrier se li ha de pagar 2 dies de més per retornar al seu poble, així que ho aprofitem i durà les nostres coses, amb ell també li està bé, per qué amb el nostre fogonet li donarem de esmorzar, dinar i sopar, Raül i Vinyet per la seva part li deixen la tenda per que pugui dormir. Ens acomiadem dels nois, ja que nosaltres tenim que remuntar una altre vall, avui toca pujar 800 m de desnivell fins el pas Tupatupa (4.375 m) es aquí on hem quedat amb Enrique, mentre esperem, les vistes en 360º de tota la Cordillera Blanca són fantàstiques. Mengem uns ganyips i a l'estona el veiem aparèixer, de lluny sembla que només porta 2 burros i a mesura que s'acosta, es cert, només son 2 i un va de buit. Ens explica que el blanc l'ha deixat per que li cuidin fins que torni a buscar-lo i el gris tampoc camina gaire i el porta de buit. Amb aquest panorama no sabem si arribarem fins on volem, ja que avui seran 2 etapes en 1. Comença la baixada i sembla que van prou bé, caminem per la vall fins a prop de Quisuar, però girem per agafar la vall de la dreta, on una forta pujada ens porta fins la laguna Huecruncocha (3.960 m) on crien truites i on estaria el campament d'avui en condicions normals. Seguim una mica més endavant i abans de començar la forta pujada parem a dinar. Ara si, un llarga, continuada e interminable ascensió per una vall on ja es divisen les zetes de pujada, com si d'esquí de muntanya és tractés ens portarà fins al pas del Alto Pujaraju (4.640 m), des de aquí ja divisem a baix en la vall el campament, ens quedem 500 de baixada per arribar al campament Tuctubamba (4.180 m) al costat d'un riu i al peus del glaciar del Punta Unión. Encara amb solete assequem les tendes i les muntem, preparo el sopar i a les 19 h ja estem al sac, ha estat un dia llarg amb 21 km, 1600m positius i 1250 m negatius, demà més.

Si la etapa d'ahir va ser llarga, la d'avui encara més, volem fer 3 etapes en 1. Ens llevem aviat i després d'esmorzar i carregar la mula, ja que l'altre continua anant buida, comença una altre llarga e interminable remuntada fins al pas Punta Unión (4.775 m) per terreny rocós amb lloses de granit on pateixen bastant els burros. Passem per varies llacunes com la bonica Morococha. De lluny ja veiem el pas, una esquerda “brecha” a la roca per la que sembla impossible passar i que a mesura que ens acostem es fa més gran. Des de allí i cap a l'altre banda la visió del Taulliraju, Quitarraju, Rinrijirca ens deixem glaçats. Ara comença una baixada per grades de pedra fins la vall on ens anem creuant amb gent que fan el circuit al revés i han dormit a Taullipampa (4.185 m), on tindríem que acampar avui. Seguim baixant per la vall al costat del riu però una mica més abaix ens desviem al N i pugem una mica per arribar-nos al mirador Nord del Alpamayo (4.170 m), retrobem el camí que discorre per la vall i passem al costat de la Atuncocha o Laguna Gran i de la Ichicocha o Laguna Petita. Seguim caminant i ens creuem ara amb la gent que puja del campament de Llamacorral (3.800 m), aquí hi ha un parell de casetes on venen begudes, ens el passem de llarg i seguim baixant, sembla que els burros aguanten i nosaltres també i potser podrem assolir el nostre objectiu. La vall cada cop s'encaixona més passant per la quebrada de Santa Cruz on el gps ni te cobertura, finalment sortim del engorjat i passem pel encreuament de Cashapampa on normalment s'acabaria el treking, però continuem fins a Conay (2.900 m), el poble de Enrique que ens convida a casa seva, a la planta baixa te un petit comerç on prenem unes begudes fresques ben merescudes, avui han sortit 35 km, 1000 m de pujada i 2500 de baixada, ha valgut la pena l'esforç ja que avui dormirem en un llit i soparem menjar casolà que ens prepara la dona del nostre arrier.

L'endemà ens llevem sense despertador, el poble és super tranquil i no hi han sorolls. Després d'esmorzar, Lluri, el fill de 13 anys de Enrique ens acompanya fins als banys termals naturals que hi han a 15 minuts de casa seva, un altre petit premi al nostre esforç, aprofitem per rentar-nos amb sabó i xampú i rentar a Tom el gosset que tenen i tot i que s'ho deixar fer, sembla que no li fa gaire gracia. Després de dinar i acomiadar-nos agafem un taxi que 1 hora ens porta fins a Caraz on hem quedat amb en Raül i Vinyet al hostel que vam reservar, ells porten les nostres maletes des de Huaraz. Una dutxa amb aigua calenta i roba neta ens torna al mon real. Ha estat un bonic treking amb bona companyia on ens ho hem passat molt bé, tot i que el temps no ens hagi volgut acompanyar tots els dies i algun problema intestinal ens hagi fet la guitza un parell de dies.

El dia següent d'arribar a Caraz, hem quedat amb Enrique per anar a comprar tots els ingredients, ja que li hem proposat de fer una “pacha-manca” a casa seva, es tracta d'una forma de preparació del menjar que consisteix en fer un foc a terra i escalfar unes pedres, quan estan ben calentes, es van col·locant aliments per capes i tapant amb fulles i herbes. Finalment es cobreix tot amb plàstics i terra perquè no surti gens de fum i es cogui con si d'un forn es tractés. Després d'un parell d'hores ja tenim tot cuit (xai, vedella, porc, patates, blat de moro, camote, faves, etc...) Una comilona a la que s'apunta tota la família de Enrique i és que no tots els dies es pot menjar això. Per baixar-ho tot, preparo uns pisco-sours, beguda típica peruana, rica, rica.

Aquí passem els 4 un parell de dies descansant del treking, en companyia de la família del nostre arrier i amb la tranquil·litat de Conay, un poblet amb no més de 50 habitants. També aprofitem per tornar als banys termals naturals per acabar de relaxar-nos. Es hora de marxar i ho fem amb pena, el nostre viatge ha de continuar, però ja tenim uns altres amics més i és que ens han acollit com una família.