Isards de la Cerdanya

Encara no hem desfet les motxilles de l'anterior treking, quan ja tornem “al ataque”. Aquest cop anem a fer l'Ausangate Trek, es tracta d'una ruta que li fa la volta al Apu Ausangate (6.384 m), que juntament amb el Apu Salkantay m) (6.271 son les dues muntanyes protectores de Cuzco. Aquest trek té com a dificultat afegida l'alçada, ja que discorre tota l'estona per sobre del 4.000 m i travessa dos “abras” que seria el que nosaltres anomenem colls, de més de 5.000 m. A diferencia del Salkantay, aquest trek està menys freqüentat i no hi ha llocs on trobar queviures, la poca gent que hem trobat només parla quechua i la informació que et donen és contradictòria.

Hem pogut agafar energies abans del trek, ja que ens hem retrobat amb Raül i Vinyet i després de l'escapada de Vinyet a casa nostra, ha vingut amb un carregament d'embotits, pipes, kikos de la familia Beas i choricito i salchichón de Javi i Mª Carmen K2 de Beasain, Gracies.

Nota: Se accepten donacions de embotits e ibèrics al banc d'aliments dels Isards de la Cerdanya.

També hem pogut celebrar l'aniversari d'en Raül, que ens ha convidat a sopar a un lloc molt xulo, on un grup de músics locals li han tocat i cantat el “Cumpleaños Feliz” versió andina. Nosaltres, li hem sorprès amb un pastís amb la inscripció “Per molts anys Raül” i la pastissera ens ha demanat si no li posàvem “Feliz Cumpleaños”. Després de bufar les espelmes, el restaurant ens ha convidat a tots a uns pisco-sour per començar la festa, que s'ha allargat fins a altes hores de la matinada.

Dia 1 – Per saber els horaris dels autobusos, hem tingut que fer 3 trucades i com que la tia semblava beguda i no t'assabentaves de res, hem tingut que creuar mitja ciutat i presentar-nos en persona on surten els busus per que ens digués els horaris. Finalment sortirem a les 4 a.m igual que Raül i Vinyet, que marxen a fer el treking del Salkantay per visitar el Machupicchu.

Ens llevem a les 3 a.m i cap el garatge “pirata” d'on surten, com sempre sortirem tard ja que són les 4 i el xofer està dormint a dins del bus, finalment sortim a dos quarts. Arribem a les 7 a.m a Tinki (3.800 m), poblet on comença el camí. Ens carreguem els 2 “armaritos” de més de 20 kg i començem remuntem la vall per un camí que discorre entre terrenys de cultiu i pastura, son 650 m de desnivell fins a Upis (4.450 m), un lloc on hi han banys termals, de bon gust ens ficaríem, però encara és aviat i aquest gust, ens el donarem l'últim dia de trek, ja que pel darrer poble que passem també n'hi han, així que continuem remuntant fins l'Abra Arapa (4.750 m), on després voregem la muntanya i descendint una mica, arribem a la laguna Jatunpucacocha (4.600 m), acampem als peus del llac i davant del glaciar de la cara S del Ausangate. Un cop sopats i llitats, vam començar a escoltar trencadisses del glaciar, no havíem pensat que si es desprenia un bon tros de gel i queia al llac, el tsunami que es produiria ens hagés arrossegat centenars de metres enllà.

Dia 2 - Ens llevem amb la tenda tota glaçada, la nit ha estat freda i abans que ens toqui el sol, sortim a caminar. Des de el llac, remuntem gradualment la vall fins els (4.900 m) del Abra Apaneta, sembla que ja hem entrat en calor. Ara toca una forta baixada, que ens conduirà al llac Auzungatecocha (4.650 m), on parem a treure roba i fer un mos per encarar amb força la nova pujada, més curta però més dura, per arribar al Abra Palomani (5.100 m) on gaudim de les vistes al SW de tota la Cordillera Vilcanota, al NW del Nevado Inca i el Sorimani i els Pics de Santa Catalina. Una llarga baixada, ens condueix fins a Pampacancha (4.480 m) i a una hora més Hacienda Uchuy Finaya on pensàvem passar la nit, però és massa d'hora i continuem fins a Jampa, acampem 500 m abans de les cases al costat del riu, aquesta nit dormirem a (4.625 m).

Dia 3- A les 6:30 del matí, espolsem la gebrada de la tenda com podem, el rierol que passa pel costat està tot glaçat. Al poc de sortir a caminar, passem pel assentament de Jampa i continuem al marge esquerre de la vall, direcció al Abra Campa (5.100 m) amb unes vistes del Jatunjampa, el Nevado Colquecruz i el Nevado Santa Catalina impressionants. Mitja hora abans d'arribar, ja es veuen les “Apachetas” fites de pedra que va deixant la gent al seu pas pel coll, al igual que nosaltres, en senyal de respecte a la muntanya. Ara toca un descens, per la Quebrada Cunturacahuayo, amb molts llacs de tots colors que alegren la vista, fins arribar a Pacchanta. Des de aquí, en 2 hores més, podríem arribar fins a Tinki i finalitzar el treking, però ens estimem més fer nit aquí i passar tota la tarda en remull a les aigües termals, gaudint de les impressionants vistes de la cara Sud del Ausangate. Quan es fa fosc ens recollim a la tenda, fem el sopar i un gosset ens fa companyia i de guardià a canvi d'una mica de menjar.

Dia 4- Avui no tenim cap presa, ens llevem sense despertador i després d'esmorzar, tornem a fer un banyet a les aigües termals per acabar de relaxar-nos. Esperem que s'assequi la tenda, recollim el campament i agafem una pista de baixada per fer els 12 km i 600 m de desnivell que ens separem de Tinki, un passeig per finalitzar un treking molt solitari i bonic.

Un vehicle ens porta fins a Ocangate (10 minuts) on son festes, mentre esperem el bus que ens portarà fins a Cuzco, podem veure els valls, músiques i vestits típics de la zona. Mengem crispetes i núvols de cotó.

En arribar a Cuzco, continuen les festivitats del “Inti Raymi” les més importants de tot l'any dedicades al Deu Sol, amb desfilades, valls i representacions de les que gaudim aquella nit i al dia següent i on es congreguen persones de tot el Perú i de tot el mon.