Isards de la Cerdanya

Hi han varies opcions per arribar al poble de Sajama des de La Paz, però ens decantem per una bastant directe, agafarem un bus que va direcció Arica (Xile). El dia anterior treiem els bitllets pel bus de les 7 del matí, ens llevem a les 6 i anem a la terminal ja que tenim que estar mitja hora abans. Quan obren la guixeta ens informen que hi han bloquejos indefinits a la carretera i no surt cap bus. Esperem fins a les 8 però sembla que la cosa va per llarg i ens tornem al hotel. A la tarda tornem a la terminal per informar-nos i ens diuen que l'endemà el bus sortirà a les 6 del matí per mirar d'evitar els bloquejos. Ahir ja havien anat a comprar tot el menjar comptant 4 dies per l'ascensió inclòs dia extra per imprevistos.

Avui ens llevem a les 5 de la matinada i abans de les 6 estem a la terminal. Ens informen que ja no hi han bloquejos i el bus sortirà a l'hora normal. Ens tirem hora i mitja a 4º C esperant el bus, que com sempre surt tard, resignació, això es Bolívia. A les 11 del matí el bus ens deixa en un encreuament abans d'arribar a la frontera amb Xile. Durant el viatge, feia estona que anàvem veient el volcà Sajama per una banda i els volcans Parinacota i Pomarape a l'altre, però de tant aprop encara son més impressionants. Als 10 minuts apareix un vehicle que per un “mòdic preu” ens porta per una pista de terra en 30 minuts fins al poble de Sajama (4.250 m). Allà parlem amb Virginia l'encarregada del Parc Nacional Sajama, que després de pagar l'entrada al Parc, ens aconsegueix una mula per un “mòdic preu” per portar tot el material fins al Camp Base. Per una pista que surt del poble caminem al N durant 1 hora fins que agafem un corriol al E i en 2 hores més ens plantem al Camp Base (4.800 m), un munt de roques en mig d'un desert de sorra i matolls al peus del volcà Sajama. Pels amants del salt base, aquí tenen una pared de 2000m de desnivell per saltar. Allà muntem la tenda, estem completament sols, no hi han més escaladors al parc. Fem el sopar i anem a dormir aviat, a les 18h ja no toca el sol i a les 19h es fa fosc i la temperatura cau en picat.

Ens llevem aviat, ja que hem quedat a les 8:30h amb l'Alejo, un portejador que ens pujarà el material fins al Camp d'Alçada (5.700 m), ho fem així, ja que si no necessitaríem un dia extra per portejar nosaltres mateixos tot el material. Son més de 20 kg, entre botes dobles, grampons, roba d'alçada, cordes, estaques, tenda, menjar, etc... El camí s'enfila cap a l'esquerra i anem a buscar la carena, aquest any hi ha moltíssima neu i a partir del 5.300m ja trobem neu continua i hem de posar grampons. El portejador no en porta i amb el piolet li haig d'anar fent esglaons per que pugui pujar, una feina esgotadora, en sembla que li hauré de cobrar en lloc de pagar....jajajaja Les 6 hores de pujada que sol trigar la gent les hem reduït a 4h, dinem tranquil·lament i ens disposem a muntar la tenda en un petit pla sobre el gel a 5.700 m i amb pati a banda i banda. El vent ja comença a bufar i és que la fama que té de ser una muntanya freda i ventosa, ja se l'està guanyant. Després del ritual d'anar a buscar neu per desfer-la per tenir aigua, preparo un te i unes pastes abans de embolicar-me amb el sopar. Avui hi ha sopa de costella, uns fideus amb carn i salsitxes de frankfurt. Ens fiquem aviat al sac per mirar de descansar, ens hem de llevar a les 12h de la nit per sortir cap a la 1h. Encara hi ha llum i tot que portem varis dies matinant i sense parar, no podem agafar el son, entre l'alçada, els nervis, el vent que sacseja la tenda i que estem més sols que la una.

Les 12h, sona el despertador, tota “la nit” fent voltes, fins fa 15 minuts pensàvem que no podríem sortir, el vent que ens ha castigat tota l'estona amb ratxes de més de 100 km/h, però ha cessat miraculosament. Preparo llet amb “cola-cao” made in Bolívia, acompanyat amb un pa de pessic. Sortim full-equip i encordats, la neu està gelada, no és un glaciar si no un camp de penitents d'uns 25cm, segons ens han dit al setembre tenen una mida de 1'50 a 2 m, no m'ho vull ni imaginar. Comencem l'ascensió lentament fins arribar a una aresta bastant franca, continuem pujant i passem varis trams de mixte bastant glaçat i delicat amb més de 1000m de caiguda. Arribem a la famosa canal, 100m amb 65º, la neu esta prou bé però ens hem d'emprar a fons fins arribar a l'aresta que també ens fa patir amb un bon pati a banda i banda. Arribem finalment al gran llom, el cim sembla a tocar, res més lluny, tenim per davant 4 hores de pujada amb 3 falsos cims que et fan desesperar, el vent ja comença a fer de les seves, finalment arribem al sostre de Bolívia, el volcà Sajama (6.555 m) veiem amb un fred infernal la sortida del sol cap a una banda i l'impressionant ombra del cim sobre els volcans Parinacota i Pomarape cap a l'altre. A més de -20ºC ens afanyem a baixar per entrar en calor, algunes fotos han quedat “putrum-putrum” ja que s'ha congelat l'objectiu de la càmera. Desfem el camí de pujada amb molt de compte i tot i anar encordats, a la canal muntem un rapel per seguretat. Arribem al Camp d'Alçada amb un solete boníssim i desfem el bloc de gel en el que s'ha convertit l'aigua que ens hem endut al cim i no hem pogut beure. Hidratem i desfem el campament, hem quedat amb el nostre portejador a les 11h, arriba puntualment i comencem a baixar desfent el camí del dia anterior fins al Camp Base on dinem una mica. Decidim fer un esforç més i continuar baixant durant un parell d'hores més fins un pla al costat d'un rierol on muntarem campament aquella nit. Seran 500m més baix que el C.B, fa menys fred i estem al costat d'uns banys termals lliures on ens relaxem tot gaudint de les vistes, cap a una banda el Sajama i cap a l'altre el Parinacota i el Pomarape. Avui estem “destruïts”, han estat més de 1.000m de pujada i més de 2.200m de baixada a més de 6.500m d'alçada, dormirem plans.

Ens llevem sense despertador, amb el sol que entra per la finestra de la tenda i unes llames i alpaques que ens venen a donar el bon dia, després d'esmorzar aprofito per tornar a prendre un banyet a les aigües termals. Recollim el campament i al poc arriba el noi amb el que havíem quedat per que ens portés fins a Tambo Quemado, la duana amb Xile i on paren els busus que venen d'Arica, el mateix amb el que vam arribar de La Paz i ens retornarà allà. Abans parem una estona a visitar el poble de Sajama. Ha estat molt dur, per les condicions meteorològiques, l'alçada i la soledat de la muntanya, però l'esforç ha tingut la seva recompensa i marxem amb el cim sota el braç. Haurem de marxar de Bolívia per que si no acabarem amb tots el cims i quan tornem algun dia no tindrem res a fer, a més, ja ens han ofert treball per fer de guies de muntanya en una empresa de La Paz.