Isards de la Cerdanya

A la Paz pots trobar dotzenes d'oficines on et venen l'ascensió a la muntanya en tres dies amb 1 un dia de pràctiques a un glaciar, segur que tots els israelites = yala yala, que han passat per aquí (i no pocs per què son com una plaga) han pujat al cim.

Nosaltres també teníem ganes i tot i la fama de ser el 6.000 més fàcil de Bolívia, la situació a prop de la Paz i les vistes a 360º des de el cim, ens ha cridat l'atenció per pujar-lo.

Dia 1:

Hem quedat amb en Jocelyn l'amic canadenc que va venir al Illimani i tot que aquesta serà la seva quarta vegada, li feia il·lusió pujar amb nosaltres. Sortim de la Paz (3.700 m) cap a les 11h, en 2 hores de pista de terra ens plantem al Refugi del Huayna (4.800 m), just on vam finalitzar el treking de la Cordillera Real. Abans de sortir cap al campament d'alçada ens mengem un entrepà, fruita i xocolata, per treure pes, principalment. Tot i que dormirem al refu, portem bastant pes, mes de 4 litros de aigua, equivalent a 4 kilos, a dalt no hi ha aigua, més el sac, el fogonet, gas, olles, grampons, piolet, botes dobles, el plomes, roba d'abric, guants, manyoples, menjar per 2 dies, etc... Ja em fa mal l'esquena només de pensar en posar-me la motxilla.

El camí que puja, és un pedregal que discorre pel mig de la morrena molt aprop del final del glaciar i a tocar del gel. Quan portem 1 hora pujant, en mig del no res, una dona guarida en un paravent de pedres ens cobra una entrada i ens hem de registrar per continuar cap a dalt. Després de 2 hores arribem al refugi d'alçada (5.300 m), per pujar els últims 200 m de desnivell ens hem d'hagut de calçar els grampons. Ens instal·lem en 3 matalassos a la part inferior de les lliteres i després de sopar intentem dormir una mica ja que l'endemà tenim que matinar. 

Dia 2-

Son les 2 a.m, la resta de grups que porten guies ja han sortit, ens llevem tranquil·lament, esmorzem i a les 3 a.m sortim cap a munt, hi ha negra nit però estelada, fa fred però no fa vent, poc a poc guanyem alçada, per davant ens queden 800 m de desnivell que tenim que salvar. El primer tram discorre pel glaciar, bastant senzill ja que hi ha molta neu i les esquerdes estan cobertes. Cada vegada s'inclina més el terreny, ens creuem amb un parell de guies amb el seus clients que fan mitja volta i és que l'esgotament tant físic com psíquic i l'alçada fa de les seves. Nosaltres seguim pujant i avancem un parell de grups més i es que portem un bon ritme. Comença la part més delicada de l'ascensió, l'aresta cimera d'un pam d'ample i amb un pati a banda i banda de més de 1.000 m fa que els guies s'hagin d'emprar a fons per fer passar als passerells que porten. Els 3 anem encordats i ens auto assegurem en aquest tram i arribem a dalt de tot sense problemes i gaudim del cim i de la sortida del sol. Ens espera un altre cop l'aresta però ara de baixada i amb el sol poden veure amb més detall on anirem a parar si cometem un error (uf!! Quin cangueli). Després, la baixada fins al refugi d'alçada és un moment, parem a recollir tot el que hem deixat, mengem i bevem una mica. Només ens queda 1 horeta de baixada fins la pista i 2 horetes més amb cotxe fins La Paz.

Un altre cim al sac...