Isards de la Cerdanya

Agafem un bus a La Paz que en 4 hores ens portarà fins a Copacabana però 45 minuts abans d'arrivar, al estrecho de Tiquina el bus ha pujar en un transbordador que el travessarà mentre que nosaltres agafem una barqueta que també ens passarà a l'altre banda. A mig dia arribem, una ciutat bastant turística d'on surten els vaixells que van a la Isla del Sol. Com sempre busquem fer coses diferents a la resta de la gent, hem decidit anar caminant fins a Yampupata el punt més proper a l'illa, son 17 km per una pista al costat del llac amb uns bonics paisatges. A mig camí ens assalta un tal Hilario i ens ofereix dur-nos a la illa a “doblón”, segons diu surt a la guia Lonely Planet i venen els turistes alemanys expressament a veure'l i el vam veure tant de sobrat no havent-hi més turistes que nosaltres, que el vam engegar. En arribar a Yampupata agafem un bot de rem que surt més econòmic però el pescador engega un motoret i arribem en un moment al Sud. Al embarcador ja ens estan esperant uns nens per portar-nos a un hotel i que els donin comissió. A l'arribada has de pagar un taxa, però ja han marxat els cobradors i ens l'estalviem. Comencen 204 esglaons de pujada fins que arribes a Yumani, busquem un allotjament i marxem a veure el capvespre des de un cim proper. Per sopar anem a un restaurant amb vistes, per acabar de veure com es fa fosc amb la lluna plena de fons i degustar l'especialitat de la Illa, truita “trucha”, a la llimona, a l'all, a la mantega, farcida, qualsevol d'elles bonissimes.

L'endemà al matí anem més al Sud de l'Illa per veure les runes de Pilcocai o Templo del Sol, pugem un cimet i saltem a l'altre banda i agafem un camí direcció al Nord, que passa per un bosc d'eucaliptus i per la part alta de Yumani. Ara el camí està arranjat i sembla una calçada romana que va carenant per totes les llomes durant 15 km fins arribar a extrem Nord on es trobem les runes de Chinkana. A mig camí hi han diverses “boleteries” on et cobren per passar i et donen un tiquet que en teoria ensenyant a les altres t'haurien de deixar passar, però en una ens han intentat tornar a cobrar però per collons hem passat. Hem continuat fins a Challapampa un poblet on arribem els vaixells de Copacabana i on després de buscar un allotjament hem anat a dinar l'especialitat, truita “trucha”. A la tarda m'he envalentonat i he anat a banyar-me al llac Titicaca, el llac navegable més alt del mon. Fins que ha marxat el sol hem pogut descansar i gaudir de la tranquil·litat de l'Illa, cosa que s'agraeix si vens de l'estrès de La Paz.

Avui hem matinat per agafar el vaixell que sortia a les 8:30 direcció Copacabana, però com no arribàvem al mínim de persones doncs no ha sortit. Hem pres el sol mentre veiem passar burrets de totes mides i edats, a l'illa no hi han vehicles i tots els transports interns de mercaderies ho fan amb aquests animals. Estavem esperant el vaixell de les 10:30 però com mínim teníem que ser 18 passatgers i faltant un quart d'hora només érem 14, llavors ens haguéssim hagut d'esperar fins a la 13:30 a veure si fèiem cupo, així que ens hem buscat la vida i hem subornat a un pescador que ens ha dut a Yampupata, allà un vehicle ens ha dut fins a Copacabana, no era el que volíem fer però hem arribat abans i per la meitat de preu. Com teníem prou temps abans que sortís el bus, hem aprofitat per menjar per última vegada la boníssima truita “trucha” del llac Titicaca.