Isards de la Cerdanya

Siiii!!! Hem sobreviscut a la carretera de la mort, el descens en bicicleta més perillós de mon, en el que segons diuen mort 1 persona cada 3 dies. Hi han bastants agencies que ofereixen aquest descens, amb samarreta i cd de fotos de regal, però hem triat anar amb “El Solario”, a part de que ens han fet un bon preu, son els únics que tenen la samarreta en castellà, això si tornes amb vida. També hi han diferents tipus de bicicletes per triar, nosaltres hem triat la tope gama, ja que estem acostumats, com tots sabeu, als nostres “makinons” i no podíem agafar uns ferregots...jajaja

Ens desplacem amb vehicles des de La Paz (3.600 m) fins a “la Cumbre” (4.700 m), 65 km i 3.500 m de desnivell son els que ens separen de Yolosa (1.200 m) on finalitza el descens. Comencem per una carretera d'asfalt amb revolts durant uns 20 km, hem de passar un control de mataries estupefaents, continuem fins un control on s'ha de pagar una entrada, aquí carreguem les bicis per fer el 8km de pujada abans d'entrar a la pista de terra. A partir d'aquí comença la verdadera aventura i el tram més perillós, en aquesta zona hem de circular per la banda esquerra, es a dir, a tocar tota l'estona del barranc, ja que podem trobar algun vehicle que puja per la dreta. Hem passat rierols, cascades, esllavissades i un munt d'obstacles naturals que han fet que ens haguéssim d'emprar a fons. Hem trigat 5 hores en fer tot el recorregut, però a l'arribada ens esperava una piscina, una dutxa calenta i un àpat per carregar forces.

Tot i que la capital oficial és la ciutat de Sucre, La Paz és la capital administrativa i seu del govern central. Quan arribes a la ciutat i ho fas des de el sud, tant per carretera com per avió, ho fas per la ciutat de El Alto, situada a 4.000 m, allà es troba l'aeroport i la gent que arriba directament d'Europa normalment pateix els efectes de l'alçada. A 400m menys d'alçada es troba el centre. Si mires al teu voltant és com una gran olla plena de vida, molt impressionant. També ho és la circulació, el soroll del transit, les multituds, el comerç al carrer, la venda ambulant. Arreu et venen de tot per menjar i beure (sucs naturals, salchipapa, pollastre, peix fregit, salteñas) Al migdia l'olor a fregit esta a l'ambient i les choles fan el menjar al carrer com ho farien a casa per la família, per 1€ pots menjar arròs, patates i pollastre. Tots el carrers o fan pujada o fan baixada, per la qual cosa la gent es desplaça amb la multitud de mitjans de transport possible, des de taxis compartits, autobús urbans o furgos que van cridant la destinació i on carreguen a 14 persones més el xofer i el cobrador, tot pel mòdic preu de 0'15 €. A Bolívia els transports públics son molt econòmics degut en part al preu de la benzina, 0,35 €/litre, si, si, he llegit bé, 35 cèntims el litre. Els que heu estat ja sabeu del que parlo, els que no, teniu que venir a descobrir-ho.

Autobusos urbans als carrers de La Paz

Dos dies a la setmana a la ciutat del Alto fan un mercat on pots trobar des de un clau a un tractor, seria com “els encants” però moltíssim més gran, és un lloc on no hi van els turistes i ens van recomanar que no portéssim res de valor ja que ens podrien furtar, per això no hi han fotos. Anavem tota l'estona pendents de tot i tothom, de camí vam veure un grup de lladres en acció.

També hem viscut diverses manifestacions i protestes per les retallades del president Evo Morales als funcionaris, mestres i miners. Aquí no van amb punyetes, utilitzen la dinamita de les mines i li llencen a la policia, la qual responia amb lacrimògens. Per sort vam sortir il·lesos.

Hem visitat les restes arqueològiques de Tiwanaku, unes de les més antigues i enigmàtiques runes pre-inques de Sudamérica. Tot i que t'ho venen com si fos la bomba, ho tenen tot bastant deixat de la ma de Deu, sobre tot els museus, tot i que fa més de 100 anys que ho estan restaurant, encara tenen molta feina per fer. Al igual que altres persones amb les que vam coincidir vam quedar bastant decebuts.
Museu de la coca.

Allà hem vist tota l'historia de la fulla des de els inicis del seu consum, al llarg de tota l'historia amb els pros i contres i fins l'actualitat on la transformació en cocaïna tant per us farmacèutic com a lúdic, passant pels inicis de la Coca-Cola quan contenia cocaïna i fins l'actualitat on només conté l'extracte de la fulla i cada any compren a Bolívia més de 200 tones de fulla. Hem tastat una cervesa amb extracte de coca i un pastis de formatge i coca boníssim.

Encara ens fa mal el cul, és el mateix dolor del primer dia després de la temporada d'hivern quan tornes agafar la bici i fas una sortida llarga, però aquest cop no ha estat la bici si no el cavall. Vam decidir fer una sortideta a cavall pels voltants de Tupiza, passant pel “valle de los Machos”, que rep el nom de les formacions produïdes per l'erosió de l'aigua sobre les roques donant-li una forma fàl·lica, també vam passar per la “Puerta del Diablo” i pel “Cañón del Inca”.

L'endemà volíem marxar cap a Potosí, però aquell dia no hi havien autobusos al matí i vam decidir sortir al vespre, no va ser gaire bona idea, pensàvem que seria com a l'Argentina i Xile, que podríem dormir tota la nit, però el portaequipatges no donava cap confiança, les constants aturades durant tota la nit en llocs inhòspits on pujava i baixava gent, feia que estiguéssim pendents, les 7 hores de viatge per pistes de terra en les que respiraves pols constantment, el soroll i el moviment van fer que estiguéssim tota la nit de lloro. Vam arribar a les 4 a.m i vam esperar dins del bus fins a les 5 a.m, abans d'anar a buscar on allotjar-nos.

Potosí (4.100 m), la ciutat més alta del mon, es troba als peus del cerro Rico (4.900m), on hi ha la mina i d'on extreuen plata i altres minerals. Hem coincidit amb la festivitat del 466 aniversari del naixement de la Vil·la Imperial de Potosí i han hagut desfilades militars i civils amb els escolars. Al vespre també han hagut més actes i un concert de música d'artistes locals. Hem gaudit d'unes festes típiques bolivianes amb l'alcohol com a protagonista. Les “cholas” dones amb indumentària típica preparen al carrer uns brevatges a base d'alcohol potable de 96º, en unes olles a foc viu. El “ponche” amb aigua i sucre i el “sucumbe” amb llet, coco i canella a part del alcohol, també conegut com a “leche de tigre”. Està bo però tampoc m'aficionaria, seria com el rom cremat però més bèstia.

Hem anat a visitar les mines acompanyats de un ex-miner. Primerament hem passat pel mercat miner on pots comprar dinamita, metxes, cartutxos de nitroglicerina, tot el necessari per fer TNT, és l'únic lloc al mon on no hi ha cap tipus de control sobre els materials explosius. El Kit sencer per fer una detonació amb una cartutx al 80% surt per 1€. Nosaltres hem comprat coses per dur als miners, Whisky bolivià (és el alcohol de 96º, fulles de coca, refrescos, guants), avui es divendres, a part és primer d'abril i commemoren el descobriment de la primera mina de plata. Hem pogut parlar amb ells i fer-lis tot tipus de preguntes. Hem fet la pachamama (ofrena a la mare terra) i també hem donat de veure, fumar i fulles de coca al “TIO” que és la representació del diable, una figura amb banyes i un gran membre i és el que els hi dona protecció i el que fa que tinguin una bona extracció de minerals.

Hem canviat de país i també he canviat de costums, abans a l'Argentina i Xile prenia mate, la infusió provinent de la “yerba mate”, amb tot la parafernàlia que comporta, que si el termo, la “bombilla”, etc. Aquí a Bolívia ja m'he passat al mate de coca, que es la infusió que es fa amb la fulla de la coca. També “coqueo” de tant en tant, es tracta d'agafar les fulles i les vas col·locant per capes per sobre la geniva i la deixes que es barregi amb la saliva. La substancia que desprèn va bé pel mal d'alçada, el mareig, per treure gana, la son, a part que el gustet és bo. 

A Potosí vam trobar la fàbrica de cervesa a més alçada del mon (4.070 m). La cervesa “Potosina” és lleugera, em recorda a la “Moritz” made in Catalunya. L'última foto està dedicada als companys més cervesers ( Fèlix, Tere, Mingo, Josep-Butis i Valla-banda) 

Sortim aviat de Tupiza (2.950m) en el 4x4, un Toyota Land Cruiser full equip. Compartim viatge amb Marc, un noi francès, Thomas (francès) i Júlia (Wisconsin), una parella molt simpatica. Deixem l'asfalt de la ciutat i agafem camins de terra direcció la Quebrada de Palala tot remuntant fins arribar a més de (4.000m) a la zona del Sillar, deu el seu nom a la forma de “silla de montar” o Valle de la luna, per les muntanyes i craters formats per l'erosió i que recorden a un paisatge lunar. Seguim pujant i passem per Nazarenito un petit poble miner d'or i per Chicobija on es troba les mines més profundes d'antimoni del mon. Continuem fins a Aguanapampa on parem a dinar, fem un picnic en un prat ple de llamas. Passem per San Pablo de Lípez on fem una petita parada i continuem fins on dormirem aquella nit, San Antonio de Lípez (4.200m).

Ens llevem a les 4 del matí, avui és un dia llarg. De matinada visitem les runes del poble fantasma de San Antonio antiga població minera d'or, la Laguna Morejón amb el volcà Uturuncu (6.008m) i arribem fins a l'entrada a la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa amb la seva corresponent taxa d'ingrés. Passem per les poblacions de Quetana Chico i Quetana Grande, la llacuna Hedionda Sur (plena de flamencs) i la Kollpa (on realitzen extracció de bòrax), el salar de Chalviri fins arribar a uns banys termals naturals on prenem un bany abans d'esmorzar. El viatge continua, passem per la laguna Blanca i arribem fins la laguna verda amb l'impressionant volcà Licancabur (5.818m), deu al seu color a l'alt contingut en arsenic i magnesi. Ara passem pel desert de Dalí deu el seu nom a les formacions ingravitatories de pedra i lava que recorden un quadre abstracte de l'artista. Arribem a la zona geotèrmica anomenada “Sol de Mañana” un àrea d'intensa activitat volcànica plena de guèisers amb lava i fang en constant ebullició. A uns 50 km trobem la laguna Colorada, que deu el seu color als pigments d'unes algues que reaccionen amb la llum solar i als sediments. També vam poder gaudir d'una important colònia del flamencs.

Aquella nit vam coincidir al sopar amb més gent i vam celebrar l'aniversari d'un d'ells que en feia 72 anys, un “viejarra” francès amb molta marxa. A veure si arribem nosaltres també.

Sortim de Huayllajara on hem passat la nit, direcció el “Desierto de Siloli”, amb formacions de lava i on es troba el famós arbre de pedra. Continuem al N on anem passant una serie de lagunas ( Ramaditas, Honda, Charcota, Hedionda Norte, Cañapa), seguim cap al “valle de las rocas” fins al “Paso del Condor” on parem a dinar. Agafem una pista principal que enllaça Uyuni amb Calama (Xile), passem per Villa Alota, Culpina ”K” i Sant Cristobal, abans d'arribar a Uyuni on ens instal·lem i després anem a visitar el Cementiri de trens.

Avui ens llevem a les 4:30h, sortim aviat i en dejú per veure la sortida de sol des de l'hotel de sal al ben mig del salar de Uyuni. Es una hora de viatge que tots aprofitem per dormir una mica més. Tot i ser molt turístic i haver-ni un munt més de gent ha valgut la pena la matinada.

Després de la sortida del sol, esmorzem a l'hotel i anem salar en dins per fer les fotos de rigor i comprovar que realment és el Salar més gran del mon a part de ser la reserva de minerals energètics més gran del mon (liti, magnesi, potassi, nitrogen, fosfor, bòrax i altres). De tornada cap a Uyuni, veiem les labors d'extracció de la sal i parem a Colchani, on la processen, També tenen artesania amb sal i un museu de figures de sal. Dinem a Uyuni, després agafem una pista principal que en 4 hores ens porta fins a Tupiza, sense deixar de parar a “la Poronga” una formació fàl·lica molt famosa a la zona.

Sortida de sol al Salar de Uyuni