Isards de la Cerdanya

Avui no cal matinar, el vol surt a les 12:50 h. Sortim per esmorzar alguna cosa decent i que no sigui picant. Comença la guerra per aconseguir un vehicle que ens porti fins l'aeroport que està a Bagdogra. Un cop allà alhora de passar l'ultim control a Josep li prenen una petita eina i a Diana una comba que tenia que ser per un nen indi, però serà pel fill d'un policia indi.



El nostre vol fa escala a Guwahati, quan ens enlairem per segona vegada direcció Delhi, veiem per última vegada el Kanchenjunga i algun altre 8000, possiblement l'Everest.


Demà tenim tot el dia per voltar per Delhi i Pahar Ganj (Pajarral pels amics) i ja de matinada agafem un vol que fa escala a Istanbul i continua fins a Barcelona, serà el final del nostre viatge.

Em llevo a les 5 h, vull veure per última vegada el Kanchen des de Gangtok. Avui el cel esta clar i a mesura que es fa de dia i li va tocant el sol, canvia de color.


Agafem un vehicle que ens portara cap a Siliguri, però de camí ens desviarem per visitar el monestir de Rumtek, es molt important ja que va ser el 1er lloc on va anar el Dalai Lama quan es va exiliar del Tibet.



El nostre conductor es una mica kamikaze i fa uns avançaments que ens posa a tots “el ai al cor”.
En una recta un camió carregat de sorra, al esquivar a un altre aturat se'ns fot a sobre i tenim un altre accident. No hi ha cap baixa i podem continuar amb el mateix vehicle. Des de aquell moment la paraula “vistare, vistare””poc a poc” no la parem de repetir fins a destí.

Siliguri es un altre Pajarral amb una xafogor insuportable i una circulació terrible.

Sortim cap a les 10 h direcció Lachen, anem una mica justos per que el cotxe no te per portar l'equipatge al sostre. Tenim per davant 125 km, distancia que normalment es fa en 7 hores amb parada inclosa per dinar, veure cascades i la velocitat que no supera els 40 km/h per l'estat de la carretera.

Arribem de nit i ens instal·lem en una especie de lodge que ens va sorprendre l'interior, ja que per fora estava bastant malmès. Sopem a la cuina familiar el típic “Dal-bhat”

El dia següent ens llevem aviat per esmorzar ja que tenim una llarga jornada per davant. Pugem fins els 4200 m de Chupte Valley, el màxim permès als estrangers, ja que es una zona militaritzada al fer frontera amb el Tibet i la Xina. Baixem caminant fins Thangu i prenem un te a la cuina d'una casa. Tot el camí de pujada i tota la zona esta plena de campaments militars en ple moviment.


Tornem a Lachen per dinar i de seguida marxem amb cotxe cap a Lachung on instal·lem en un hotel on passarem dues nits. Prenem unes birres mentrestant preparen el sopar.

Avui toca visitar la vall de Yumthang i el Point Zero, hem fet uns 50 km en 2:30 h fins arribar als 4808 m la mateixa alçada del Montblanc o Monte Bianco. Avui el temps i el sol ens ha acompanyat i ens permet fer un passeig i unes fotos del Sibole Peak i altres cims. Als estrangers no ens permeten pujar més, on hi han varis llacs. En aquesta zona també hi han bastants militars i hem de passar controls a veure si tenim els permisos. Es una zona molt maca, llastima que no es puguin fer trekkings per la proximitat de les fronteres. De baixada agafem un camí empedrat que caminant ens porta fins a unes Aigües termals “Hot Spings” “Tatopani”, on ens conviden a un te tibetà fet amb mantega de jack, una beguda bastant especial, amb sabor salat, que cap de nosaltres s'acaba.



Avui tornem cap a Gangtok, sortim aviat per arribar de dia. Tenim per davant 7 hores de viatge, travessant varies valls, el que representa, baixar 1000 m fins al riu i tornar-los a pujar per l'altre banda. A uns 50 km per arribar, en un revolt patim un accident amb un altre vehicle, sort que anem a uns 40 km, nosaltres sortim il·lesos i els únics que pateixen danys son els vehicles que son de plàstic. El nostre cotxe no pot continuar i després de mitja hora d'espera apareix un vehicle buit que ens recull i ens porta fins a Gangtok.

Anem cap a Pelling, un poble on tothom assegura que hi han unes vistes increïbles del Kanchengchunga, des de la terrassa d'un bar i prenent un cafè.
De camí ens desviem a veure el monestir budista de Thashiding, tenim una bona excursió caminant ja que com tots, esta colgat dalt d'un turó.

Continuem camí per les carreteres enrevessades, estretes, desfetes i amb esllavissades fins que arribem al nostre destí. Després d'instal·lar-nos anem a visitar el poble.
Aquest vespre celebrem l'aniversari de Nansy, un sopar tranquil en família al restaurant del hotel.

L'endemà ens llevem a les 5:00 h per veure el Kanchen, ha estat tota la nit plovent i encara continua, s'obre una mica durant uns minuts però es torna a tapar.

Nosaltres després d'esmorzar marxem cap a Gangtok i els Vallabanda que volien quedar-se 1 dia més a Pelling, en vista del temps, també venen amb nosaltres.
De camí parem a fer una visita a un altre monestir budista que hi ha a peu de carretera.

En arribar a Gangtok uns marxem de compres i nosaltres tornem a la guerra.
Volem anar al Nord de Sikkim i tenim que batallar amb varies agències ja que necessitem uns permisos que pel nostre conte no podem aconseguir.
Finalment ja tenim el viatge contractat, però haurem de marxar demà passat, ja que necessiten 1 dia per treure tots els permisos.

El dia següent ens desperten per signar uns papers dels permisos i anem tots a esmorzar a “Cacao”, un lloc bastant modern. A les 11 h acompanyem i ens acomiadem de Nansy, Mabel i Marta, han d'agafar el vehicle que han contractat perquè els porti a Siliguri, se'ls hi acaben les vacances i tornen cap a Delhi.
Nosaltres aprofitem tot el dia passejant i comprant records i regals.

Ens aixequem amb un dia clar amb i bon sol, avui tenim unes vistes fantàstiques del Padim i el Narsing. Estan tots els porters a les pedres assecant-se els ossos, nosaltres aprofitem per fer unes fotografies esperant l'esmorzar.
Començem amb una llarga pujada per un per un cami esglaonat pel mig d'un bosc amb arbres plens de molsa. Després de carenar durant bona estona comença la forta baixada de més de 1000 m fins arribar a Tsokha on farem nit.


Avui es un dia especial, ja que és l'aniversari de Tere i a més es l'últim sopar del trekking.
També hem provat el “Chan” una beguda típica feta a base de “mijo” fermentat i aigua calenta.
Fem una festa molt especial amb cerveses, balls i cants populars. El cuiner li ha preparat un pastís d'aniversari i entre tots li hem regalat uns peücs artesanals, que li han fet emocionar.


L'endemà ens llevem sense preses, tenim un llarg camí fins a Yuksom. En teoria es tot baixada però no para de pujar i baixar. Estem tots una mica neguitosos a veure si ens trobarem les lichis de la pujada, però per sort han desaparegut.
El temps ens acompanya durant tot el camí i després de 5 h de marxa, 300 m positius i 1500 m negatius, finalitza la última etapa del nostre trekking.
Es moment d'una bona dutxa amb aigua calenta, ja que després de 10 dies es troba a faltar.

Ens desperten amb un te a les 2:10 h, fora de la tenda continua plovent.
Fèlix, Tere i Josep han passat mala nit i decideixen no pujar.
Tenim l'esperança de que s'obri, ja que ens han assegurat que cada matí cap
a les 5h es pot veure el Kanchen.

Comencem a pujar direcció al Samiti Lake i després cap al mirador, al qual arribem
en 1'30 h, estem a 4600 m. Sembla que s'esta obrint i es deixa veure durant uns instants.
Normalment és aquí on porten als turistes ja que esta ple de banderes d'oració.
Nosaltres volen anar fins al Goecha-la, continuem carenant durant una estona,
baixem fins a una platja de sorra (sand-plane), la travessem i tornem a pujar
durant 2 hores més fins arribar als 4900 m on esta el pas.
Ens sorprèn a tots que aquesta alçada encara hi hagi vegetació.
Ja som al Goecha-la, el Kanchen s'ha tornat a tapar i ja no es deixa veure,
esperem una mica, mengem alguna cosa i com fa bastant fred, decidim
tornar al campament.

A Lamuni baixen de les muntanyes un ramat de jacks salvatges que no
tenen res a veure amb els jacks que portem nosaltres. Estem tots bocabadats.
Desfem el camí fins Kokchurong on passarem la nit. Es un hut al costat del riu,
una mica més decent dels que hem estat fins ara.
Avui han estat 9 hores de marxa, amb més de 2000 m d'acumulats per sobre
dels 4500 m, sembla que dormirem plans.
 

Avui s'aixecat el dia més obert i pugem abans d'esmorzar cap el mirador, es veuen muntanyes nevades de més de 6000 m però no el Kanchen. La boira que puja des de les valls, comença a cobrir-ho tot.


Després d'esmorzar anem cap a Thangsing, el camí va pujant i baixant sense perdre alçada. Després d'un descens fins al riu, passem per Kokchurong, continuem travessant el riu varies vegades i finalment arribem.

Torna a començar a ploure, aprofitem que hi ha una finestra mal tancada d'una cabana per entrar i poder dormir en condicions, ja que el terreny esta ple de fang i no es poden muntar les tendes.

El dia següent algú que es lleva d'hora al bany crida: - Eiii!!! que es veu el Kanchen
Aprofitem per fer fotos i esmorzar al sol amb vistes.


Continuem fins a Lamuni, un lloc on no hi ha cap edificació i hem de muntar les tendes.
Es l'últim campament abans de pujar al Goecha-la 4900m.

Continua plovent, pugem per un camí pel mig del bosc ple de arbres plens de molsa, bolets i mils de colors, els llocs més plans estan inundats i els travessem sobre troncs posats perpendicularment. El camí s'enfila amb esglaons de pedra per on s'escorre l'aigua de la pluja que va caient.


Després de més de 4 hores i 1000 m de desnivell arribem a Zongri un altre cutre hut on tenim que compartir habitació 4 amb uns israelites i 4 més amb un noi indi i una boja americana, ja que esta tot ple. Ens munten la tenda menjador i tot i que plou podem estar una mica més tranquils.
Aquí passarem 2 nits per aclimatar.

Comencem el trekking, la nostre expedició esta integrada per 2 guies,
1 cuiner, 1 ajudant de cuina, 9 portejadors, 1 Jackman, 6 jacks i
8 expedicionaris disposats a tot.


Al poc de sortir del poble ens endinsem dins de la selva plena de lichis (sanguijuelas), també conegudes com devoradores de sang, la saga “Crepusculo” al seu costat sembla un conte de nens.
Tot i que portem polaines, a tots menys Nansy i Mabel, ens xuclen la sang, però al que més, en Narcís.


Després de 4 hores arribem al lloc on passarem la nit, dues casetes immundes en un petit clar, una fa de cuina, a l'altre dormim 6 i muntem una tenda sota la pluja, on dormen Fèlix i Tere, més coneguts com Apalà i Amalà, traducció d'avi i avia en nepalès, que es l'idioma que parlen a Sikkim.




Al dia següent la pluja també ens acompanya, el recorregut continua pel mig del bosc, avui amb menys lichis. Decidim fer tota la etapa sense parar fins Tshoka, fem uns 1000m de desnivell i en unes 4 hores arribem a un petit poble on hi ha un hut on passarem la nit. Estem a 3000 m.
Després d'instal·lar-nos, anem a prendre unes cerveses a una especie de terrassa on una dona ven artesania i altres coses.