El viatge ha arribat a la seva fi, un somni que teníem des de feia anys fet realitat, però no estem tristos, ja que hem assolit tots els nostres reptes i objectius, també d'altres que ens han proposat, hem acceptat i també hem aconseguit. A part de viure moltes experiències i guanyar molts amics pel camí, travessar tots els andes, pujant a les muntanyes més altes i emblemàtiques, fent tots els trekings possibles de Sudamèrica, molts d'ells es troben entre els millors del mon, conèixer llocs, animals, plantes, cultures i gent úniques ens ha omplert totalment.
Un viatge en el que si sumen les xifres esgarrifen, en el que hem visitat 7 països, recorregut més de 30.000 Km en diferents mitjans de transport, més de 400 hores viatjant en autobusos, més de 15 nits dormint als autobusos, sent el viatge més llarg que hem fet en bus 38 hores seguides, més de 2 mesos dormint a la tenda de campanya, més de 1.500 km recorreguts a peu, més de 136.000 m de desnivell acumulat, més de 10.000 fotografies i molts més.
Ver mapa más grande
Un viatge en el que si sumen les xifres esgarrifen, en el que hem visitat 7 països, recorregut més de 30.000 Km en diferents mitjans de transport, més de 400 hores viatjant en autobusos, més de 15 nits dormint als autobusos, sent el viatge més llarg que hem fet en bus 38 hores seguides, més de 2 mesos dormint a la tenda de campanya, més de 1.500 km recorreguts a peu, més de 136.000 m de desnivell acumulat, més de 10.000 fotografies i molts més.
Ver mapa más grande
Un viatge on hem coronat el sostre d'Amèrica (L'Aconcagua), hem vist el Glaciar més gran del Hemisferi Sur (El Pio XI), trepitjat el salar més gran del mon (Salar d'Uyuni), ens hem banyat al llac navegable més alt del mon (Llac Titicaca), fet cim en primera repetició de la cara sud del Santuari Inca més alt del mon (Volcà Llullaillaco), fer el descens en bicicleta per la carretera més perillosa del mon (la carretera de la muerte), hem viscut a una de les ciutats més altes del mon (Potosí), hem estat a la fàbrica de cervesa més alta del mon (Potosina) i moltes coses més però no son les més grans del mon.
Un viatge on hem pogut gaudir de paisatges inoblidables, que segons la National Geography es troben entre els 10 millors del mon, com el Glaciar Perito Moreno, les Cataractes d'Iguazú, les Torres del Paine, el Fitz Roy, etc. Visitat una de les 7 meravelles del mon, el Machupicchu, hem navegat pels fiords xilens acompanyats de dofins i foques, hem arribat a la fi del mon, Ushuaia i Tierra del Fuego, hem visitat les Illes Encantades, les Galàpagos, coneixent així plantes i animals únics al mon.
Un viatge on hem tastat i compartit la parafernàlia de la Yerba Mate acompanyat d'un bon “asado” (Argentina), el Chivito (Uruguay), el Curanto (Xile), el “cordero al palo” (Patagonia), masticat fulles de “Coca” i menjat carn de llama i alpaca (Bolivia), el Cuy “conillet d'Indies” acompanyat d'un bon Pisco Sour (Perú), plats típics a base de peix com el Ceviche i el Sancocho, platano macho, yuca (Equador) i tastat totes les cerveses que hem trobat pel camí (Quilmes, Patagonia, Potosina, Cuzqueña, Paceña, Pilsener, etc...)
Un viatge on hem pogut sentir a les nostres carns la “Puta-agonia” del vent a la Patagonia, els sofocants 40º C de Mendoza, l'asfixiant calor i humitat de les Yungas,, la força dels 140 km/h del vent a l'Aconcagua, els - 40º C sota cero a les muntanyes dels Andes i altres fenomens climàtics extrems.
Un viatge on hem conegut moltíssima gent a les que sempre recordarem i d'altres amb les que hem compartit grans moments i que mai oblidarem, com Sebastian Aldana, la seva família i els amics de Salta i Jujuy, que ens han acollit com a membres de la família i hem compartit cims com l'Aconcagua i el Llullaico. Nicolas i Aureli de Bélgica amb els que hem compartit cims com el Villarrica, el Tarija, Pequeño Alpamayo, Austria, una fondu de formatge Boliviana i molt més. Juancho el bolivià i Patrick l'alemany amb els que hem compartit el cim del Illimani. Jocelyn el canadenc amb el que hem compartit el cim del Illimani i el Huayna Potosí.
Un viatge en el que no podem oblidar les aventures que hem compartit amb en Raül i Vinyet, tot i haver-nos trobat esporàdicament amb ells a Bariloche, La Paz i Cuzco, després hem passat un temps viatjant junts, un munt d'hores de bus, molts dies de treking, jornades gastronòmiques al Huayhuash i al Alpamayo, surf a Huanchaco i Mancora, delinqüència alimentària a Trujillo, excursió en vaixell al P.N Paracas, cuina mediterrània al Pacific (pisto, pop gallega, ibèrics, truita patates, etc...), festes d'aniversari d'en Raül i Diana, vins, birres, molt Pisco Sour i molt més.
Ens hagués agradat poder compartir aquest viatge físicament amb tots vosaltres i viure totes aquestes experiències junts. A tots aquells que us agrada la muntanya sabem que haguéssiu desitjat estar aquí amb nosaltres. Esperem que des de aquest blog hagueu pogut estar més aprop nostre i viure una mica les nostres emocions i sensacions. El patiment, l'esforç, el cansament físic, psicològic, la recompensa d'un cim o simplement les vistes al travessar un coll, son moments que no es poden descriure, però ho hem intentat, esperem haver-ho aconseguit. Aquesta aventura increïble ha finalitzat i com diu la cançó, això no és un adéu-siau, si no un fins ara. L'aventura continua...
24 de setembre del 2011, a les 23:28
Al llegar a vuestro fin, con nostalgia, dejaré de subir montañas, andar caminos, cruzar fronteras, saborear vuestra cocina, tomar birras, ...
Con el deseo que la gran mochila de emociones y recuerdos que traéis perdure tiempo y tiempo, os espero para abrazaros, y dar un paseo de "yayos" por nuestro Pirineo.
Fins aviat. Molts petons
____________________________________________________
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca - Konstantinos Kavafis / Luis Llach
________________________________________________
12 d’octubre del 2011, a les 19:40
Vivan los chorizos y los lomos de metro y mig, vivan las langostas, el pulpo a la gallega, el pisto y no pisto... en definitiva, vivan las Jornadas Gastronómicas Perú 2011!!! joder, es que solamente salimos comiendo en las fotos...
Nos tendríais que ver en Canadá, seguimos con el Plan Fudre, viajamos con el cochino Joselito en la mochila, y un viaje de queso manchego que no se lo salta un pony!!! El vino es más caro que en Argentina, pero las dos botellas diarias no nos las quita nadierrrrr
Os mandamos un fuerte beso desde Whistler, buscando a los osos, que huyen de nosotros porque son presa fácil.
Fdo: Los Delincuentes Alimentarios