Sortir de La Paz ens ha costat bastant degut als talls de circulació pels manifestants, finalment a la 1 del migdia agafem una furgo que compartim amb 12 bolivians/es amb el conseqüent “ambientador” i que ens porta en 4 hores fins a Sorata, punt de partida de molts trekings de la Cordillera Real. D'aquí surt la volta al Illampu, que la van fer fa un parell d'anys Mingo, Nansi, Mabel, Marta i Valen. Ens acostem a demanar informació a la Associació de Guies ja que a nosaltres ens feia ilusió fer la transcordillera i travessar-la tota de Nord a Sud. Ens ofereixen guia, mules, muler i cuiner però el pressupost es dispara, llavors optem per agafar un 3 en 1, Roberto ens farà de guia, muler i cuiner, a part de portar 3 mules i 1 cavall. És un treking que t'ofereixen fer de 13 a 15 dies però nosaltres vam dir que com a molt ho volíem fer en 11 dies finalment han estat 10 dies poden haver-ho fet en 9.
Panoràmica del Illampu (6.368 m) i l'Ancohuma (6.427 m)
Dia 1:
Després de fer totes les compres del menjar per la travessa, sortim de Sorata (2.700 m) i ens dirigim cap a Lakhathiya (4.000 m), el poble de Roberto que és on té les mules i el cavall. Son 1.300 m de desnivell que els fem per una pista de recent construcció que arriba únicament fins aquest poble. Durant la pujada les vistes del Illampu i del Ancohuma son impressionants. Muntem la tenda al costat del cementiri per sobre del poble. A la tarda fem una tomb pels voltants i sopem abans que es faci fosc.
Nena boliviana a la ciutat de Sorata
La ciutat de Sorata de camí a Lakhathiya
He fet amistat amb un "chanchito"
Illampu al cap vespre vermellós
Illampu al cap vespre blanquinós
Dia 2:
Ens llevem aviat i després d'esmorzar i carregar les mules, sortim direcció el pas de Abra Illapú (4.760 m) des de aquí tenim una visió increïble del Illampu, fem la Pacha Mama (ofrena a la mare terra), cosa que anirem repetint en tots el passos. Baixem fins a Utanya Pampa (3.850 m) parem una mica a descansar i dinar, normalment la gent acampa aquí, però com portem un bon ritme continuem, haurem de fer un altre pas, el Korahuasi (4.500 m), baixem 30” fins un pla (4.100 m) on podem muntar les tendes. Les mules van on va el cavall, així que si l'assegura les mules no marxen, però Roberto se n'oblida i es fa fosc i les mules han desaparegut, demà serà un altre dia.
Roberto i senyora preparant la càrrega
De camí al Pas Illampu
Amb les mules travessant el Pas Illampu
Travessant un dels tants rius i rierols
La vall plena de meandres
Dia 3:
Les mules continuen sense aparèixer, ha anat a buscar-les aviat però no les troba, esmorzem i se'n va cap un altre lloc a buscar-les, finalment apareix amb elles, però sortim una hora més tard del normal. En una hora baixem els 600m que ens separem de Cocoyo (3.500m), el poble ens dona la benvinguda amb cartells de tots colors arreu amb una frase acollidora “!Alto Extrangeros¡ aquí se paga el derecho del piso y paisaje”. Hem de remuntar fins al pas Sarani (4.510 m) i d'aquí descendir fins a Chajolpaya (4.070 m) quatre cases de pastors que t'ofereixen artesania feta amb llana de llama, aquí muntem tendes. En aquesta zona els nens només parlen Aymara i només saben 4 paraules en castellà (gringo, regalo, dulce, caramelo). Avui per sopar he ensenyat a Roberto a fer truita catalana (ou, patata i ceba), li ha encantat, em sembla que els propers turistes la tindran al menú. Fins l'etapa d'avui, el camí és el mateix que el de la volta al Illampu.
Baixant la vall cap a Cocoyo
I tu, que mires???
Estranya forma de donar la benvinguda a Cocoyo
Vall de Sarani, prat al costat del riu
Avui passarem la nit aquí, Chajolpaya
Dia 4:
Sortim cap a les 9h, el dia està una mica tapat, hem de pujar 1000m de desnivell en 10 km, una pujada interminable fins al pas Negruni (4.920m), el tram final esta ple de neu dura que ens deixa passar sense problemes a nosaltres i a les mules, els primers 100m de baixada per l'altre banda també son amb neu. A mitja baixada ens comença a ploure i el terreny es comença a posar impracticable per muntar tendes, a Amohueya (4.250 m) trobem unes “chozas” abandonades i ens fiquem en una feta d'adob i amb el sostre de palla, avui dormirem aquí, al menys està sec, però no havíem dormit en un lloc tan cutre ni a Sikkim. Avui hem tingut que desmuntar i tornar a muntar varies “Percas” (per mantenir al bestiar a la part alta de la muntanya, els pastors fan unes parets amb pedres gegants i si vols passar has d'obrir un pas i tornar-lo a tancar, el que representa 30 minuts movent pedres a munt i a vall i a més de 4000m, esgotador). Mentre preparem el sopar comença a calamarsejar, queda tot el terra blanc i “fa un fred de pistes”. Roberto no porta ni mitjons i veient-lo patir li regalo uns amb un alt sentiment emotiu ja que son amb els que vaig fer cim a l'Aconcagua (però nets, eh!!!)
Cases de pastor sortint de Chajolpaya
Desmontant les "Percas" per poder passar
"Chanchitos" encuriosits
Arribant al Pas Negruni
Fites on fer la Pacha Mama al Pas Negruni
Descendint direcció Palca
Avui passarem la nit aquí, ni ha Sikkim havien estat a un lloc tan xungo
Dia 5:
Hem dormit prou bé, tot i que havia alguna gotera. Descendim durant una hora fins aprop de Palca, on agafem la vall de la dreta que la remuntem fins al pas Portero (4.775 m), durant tota la pujada hi han diferents grups de cases dels pastors que tenen llames i cultiven “oca” una varietat de patata que deixen assecar amb un procés de gelada i sol i es conserva durant anys. El riu forma meandres al llarg de tota la vall. Al costal del pas hi ha un llac i un cop el travessem toca la baixada fins a Hankolakhaya (4.375 m) on muntem el campament 5 minuts abans que ens agafi una tempesta de pluja que vam suportar prou bé dins la tenda amb un te calentonet.
Al matí després de la tempesta arriba la calma
Abans de sortir del campament improvisat
Deixem el cim Negruni enrere
Hem trobat la preuada llama "dàlmata"
Remuntant la vall cap al Pas Portero
Roberto preparant el sopar
Dia 6:
Avui ens toca remuntar una altre vall fins al pas Mullo (5.000 m), per aquest pas hi ha una pista que el travessa ja que a l'altre banda hi ha la mina fabulosa, teòricament una “tapadera” on elaboren cocaïna Podem anar agafant dreceres que fan més entretinguda la pujada, a part que per les mules no els hi va gaire bé les pistes. Durant la pujada comença a nevar copiosament i continua fent-ho durant tota la baixada fins que arribem al llac Ankokhota (4.700 m) on parem a fer un mos. La baixada continua per una pista que voreja tot el llac Kotia durant uns 5 km fins al final on muntarem el campament.
Pujant cap al Pas Mullo, ens comença a nevar
Al darrere hem deixat el Pas i la nevada
Continuem baixant al costat dels llacs
Ja es comença a veure el llac Khotia
Vistes des de el campament d'avui
Dia 7:
El dia es lleva espectacular, el camí va pujant a mitja vessant per sobre del llac Karakota i va vorejant tota la muntanya, a l'altre banda veiem el llac Alkakota tot envoltat de cims nevats. Hem de baixar fins la vall, creuar el riu i tornar a pujar fin el llac Awjani (4.600 m), on han construït una especie d'hotel que encara no està en funcionament. Parem a menjar una mica abans de pujar cap el pas Awjani (4.920 m), des de aquí ja veiem on dormirem, però encara tenim que baixar fins al llac Sistaña (4.675 m). Arribem i com encara fa un bon sol aprofitem per fer-nos un banyet a les gèlides aigües. Avui hem vist ramats de llames i alpaques, us convidem a que trobeu les 7 diferencies.
Fent equilibris per travessar el riu
Remuntant al costat del llac
Arribant al Pas Awjani
Amb el llac Alkakhota
Instal·lats al costat del llac Sistaña
No sóc basc però quasi...amb dos collons
Unes son alpaques les altres llames. Trobeu les 7 diferencies.
Dia 8:
Aquesta nit ha fotut una bona gelada i esperem a que surti el sol i s'assequin les tendes. Comencem amb una bona pujada fins al pas Jurikota (4.900 m) i baixem fins al llac Jurikota (4.700 m). Aquí remuntem tota una vall per arribar al pas Apacheta. A Roberto li fa mal la cama, va més a poc a poc i s'atura cada dos per tres. Nosaltres anem més ràpids i decidim ascendir al cim Apacheta (5.050 m) des d'on tenim unes bones vistes de tot el circ del Condoriri. La baixada la fem rodejant la muntanya i descendint per una tartera. Com no trobem aigua per les mules, no parem a dinar i arribem fins al camp base del Condoriri (4.600 m) davant mateix de la llacuna Chiar Khota on muntem el campament amb les vistes de tot el circ (Austria, Ventanani, Cabeza de Condor o Condoriri, Ala Norte, Ala Sur, Wyoming, Tarija, Pequeño Alpamayo, Ilusión, Piramide Blanca i Aguja Negra) Tot un espectacle pels nostres sentits. Després de menjar alguna cosa ens acostem fins al llac del glaciar del Condoriri i voltem la llacuna Chiar Khota (4.700 m) on estan pescant truites però no en treuen cap i no podem sopar-ne. Des de ahir que portem donant-li medicaments a Roberto a veure si millora, en teoria demà serà l'última etapa. Avui hi ha lluna plena i no ens cansem de fer fotos amb totes llums i tonalitats.
Cap de Condor o Condoriri
Ja es comença a veure el Huayna Potosi
Baixant del Pas Jurikhota
Amb el llac Jurikhota i el circ del Condoriri
Campament al cap vespre, vistes envejables.
Dia 9:
Ens llevem i el guia ens diu que li fa molt mal la cama i no pot continuar fins al final, ens buscarà una persona que ens acompanyi i porti el nostre material, però no trobem a ningú que vulgui venir, Traiem de la farmaciola un altre medicament pel dolor i es pren un. Cap a les 11h decideix que ens acostarà fins Tuni (4.450 m) a veure si troba algú que ens acompanyi. Comencem a baixar per la vall i s'atura a cada moment, però a mesura que caminem sembla que es troba millor i al passar pel llac Tuni comença a calamarsejar i en 2 minuts queda tot blanc amb pedres com olives, ens guarim dins una casa en obres fins que passa la tempesta. Mengem una xocolata i li donem un altre sobre màgic a Roberto, ja no li fa mal res i decideix continuar el camí amb nosaltres. Per una pista de terra en mig del altiplà arribem fins a Maria Lloco un lloc on la gent de la comunitat té zona d'acampar i unes cases d'adob amb sostre de palla, estem a 4.750 m i decidim dormir dins d'una cutre choza. Davant mateix tenim el cim Maria Lloco i la pared Nord del Huayna Potosí, gaudim un cap vespre en el que el sol deixa d'il·luminar poc a poc les parets. Sopem i xerrem animadament, aquesta és l'última nit, demà finalitza la travessa.
Primeres llums sobre el Condoriri
El Condor sencer amb les dues ales
Llac tuni
Maria Lloco i North Face del Huayna des de campament
Banys ben ventilats al campament
Dia 10:
Ens llevem tranquil·lament i esmorzem quan ja ens toca el sol, després d'una nit freda en la que ha caigut una bona gelada. Les llames pugen a pastar a les parts altes mentre recollim totes les coses i carreguem per última vegada les mules. Sortim del pla cap a munt, avui farem el pas més alt de tota la travessa, anem pujant per parts de pastura fins arribar a una zona de pedra desfeta, d'aquella que fas un pas endavant i dos enrere, finalment arribem al pas del Huayna Potosí (5.110 m). Durant tot el camí, cada cop que travessem un pas, és una sorpresa que descobreixes poc a poc, a mesure que puges i vas veient el que hi ha a l'altre banda i no t'ho esperes. Ara ens toca baixar a l'altre costat per una zona de tartera i gaudim de la pared Sud del Huayna, després hem de remuntar per un terreny rocós vorejant un llac decolorat pels treballs miners de la zona on fan extracció d'antimoni. Arribem al Refugi del Huayna Potosi (4.775 m), lloc de sortida per l'ascensió a la muntanya, però aquesta serà una altre aventura. Ens acomiadem amb pena de Roberto, han estat 10 dies junts en els que hem compartit bons moments, a ell encara li queda un llarg viatge de retorn a casa seva desfent el camí que hem fet. Aturem un vehicle que ens porta en 1 hora fins La Paz, on ens espera una dutxa calenta, roba neta i un bon tros de tall.
Deixem enrere l'altiplà
Pujant cap el Pas del Huanya
A veure si li veieu el camí de pujada?
Ens acomiadem de Roberto davant del Refugi del Huayna Potosi
Panoràmica de la cara Sud del Huayna Potosi
26 d’abril del 2011, a les 23:43
Hola pareja,
Pedazo de montañas, pedazo de aventureros, pedazo de viaje.
Os hemos dejado migas de pan en el camino al Abra Salkantay.
Saludos desde Palermo, última escala antes de la vuelta a casa.
Edorta y Sonia,los de Pamplona.
26 d’abril del 2011, a les 23:43
Bona nit malparits" ...
De nuevo felicitaciones por el éxito de la "aventurilla..", las fotos y por el amplio relato.
Bajo la luz del escritorio, con mis mapas he seguido vuestro relato adivinando la ruta -como se hacia antes-, aunque hoy este método es superado ampliamente con Google Eart y el track, es todavía una parte del juego.
Por las fotos parece que la última parte del trek -tras el Paso Mullu- es la más espectacular.
Animo para la siguiente ... y disfrutarla
Una abraçada
Mingo
27 d’abril del 2011, a les 2:36
Gracias Mingo eres nuestro comentarista número 1º y nos hace mucha ilusión. Trabajo nos cuesta colgar los escritos, tracks, fotos y demás, però el resultado vale la pena.
Tienes razón a partir del Paso Mullu las montañas son las más conocidas y más espectaculares, sin despreciar al Illampu y el Ancohuma.
Suponemos que habras encontrado las diferencias entre las llamas y las alpacas?
Espero que las chicas no se pongan tontorronas con la foto XXX, que ya sabes como son.
Saludos a todos nuestros seguidores, aunque tengan vergüenza de escribir comentarios.
P.D- Próximamente ascensiones en Bolivia....
29 d’abril del 2011, a les 9:31
Hola mozos:Despues de unos dias he vuelto a entrar en vuestro blog.¡Joder!¿es que no parais dos dias seguidos?
Muy guapa la travesia de la cordillera Real,me trae recuerdos.
Hacer cumbres alli recuerdo que resultaba mas sencillo que en otros paises por la disponibilidad que habia de medios y la proximidad de las grandes montañas,de todas formas no lo "regalan".
Animo y ya nos ireis contando.
Saludos desde Valladolid.