Propers al nostre gran viatge, hem fet un estada de 4 dies a la zona la Vall d’Ordesa i el Mont Perdut per no perdre la forma física i domar una mica les botes plàstiques.
Dijous a primera hora Félix, Diana i jo, fem direcció la Pradera d’Ordesa. En unes 4’30 hores ens plantem allà i després de fer un mos sortim carregats direcció el Refugi de Goriz. Fem la pujada per la banda esquerre del riu, parant i fotografiant totes les cascades: Arripas, de la Cueva, del Estrecho, las Gradas de Soaso y Cola de Caballo. Des de aquí pugem per les Clavijas de Soaso, a partir d’aquest punt ja trobem neu però amb les sabatilles podem arribar fins al Refu. Avisem de la nostra arribada a l’Ivan i l’Igor (guardes del Refu), ja que l’Hondar (el gos) feia estona que ens havia vingut a saludar. Al poc un suec amb accent català ens aborda preguntant si al dia següent aniríem al Mont Perdut ? per on? A quina hora sortíem?
Ens oferim per que ens acompanyi, coneixem a una parella de Donostia amb poca experiència i també voldrien pujar tot i no haver-se posat mai uns grampons, un bomber de Madrid especialista en pujar escales carregat amb l’equip de respiració autònoma també s’apunta.
Ens oferim per que ens acompanyi, coneixem a una parella de Donostia amb poca experiència i també voldrien pujar tot i no haver-se posat mai uns grampons, un bomber de Madrid especialista en pujar escales carregat amb l’equip de respiració autònoma també s’apunta.
Sopem plegats planificant el dia següent, el material necessari, l’horari, etc...
Avui ens han donat cigrons cosa que fa que hi hagi una nit de trons dins l’habitació.
Avui ens han donat cigrons cosa que fa que hi hagi una nit de trons dins l’habitació.
Cascada del Estrecho
Sarrio - Rebeco - Cabirol
Arribant al Refugi de Goriz
Divendres a les 7 ens llevem per preparar la motxilla, a dos quarts tenim l’esmorzar. Ens calcem les botes plàstiques nosaltres tres, la resta porta botes de trekking i el suec sabatilles esportives. Li diem al bomber que demani un piolet als guardes, ja que no porta i cap a les 8 sortim amb la neu encara dureta. Anem remuntant tranquil·lament pel camí d’estiu, on hi han grans roques la neu encara no les ha cobert i podem arribar fins el llac gelat sense grampons. Aquí ens els posem i anem seguint les petjades d’un grup que va al davant nostre. La neu esta perfecte i no ens suposa cap problema travessar “la escupidera”. Els 7 arribem dalt del cim, amb un dia fantàstic de sol i sense vent. A la baixada ens acomiadem de l’Ivan(bomber) i Thomas(suec), ja que ells baixen fins la pradera i nosaltres parem al llac gelat a menjar. Arribem al refu encara amb sol per assecar les botes. El sopar d’avui es tant bo com el d’ahir però sembla que menys flatulent.
Zona de las escaleras
Els 7 magnífics
La canal- llac gelat- escupidera
Monte Perdido (3.355 m)
Vistes des de el cim
La escupidera
L’Iñaki i Karol (bascos) s’ho van passar tant bé el dia anterior, que el dissabte decideixen acompanyar-nos a la Brecha de Rolando. Sortim cap a les 8 i la neu es continua durant tot el camí, anem passant per la Faixa Luenga, Cuello Millaris, Coll Remontador i ens desviem per entrar a la Gruta de Casteret per veure el gel, però des de l’ultima vegada que Félix va estar, feia 23 anys havia canviat molt. Continuem fins la Brecha pel camí d’estiu, les cadenes que hi ha arran de paret estan cobertes per la neu i haig d’obrir petjada amb un pati important. Avui també fa un dia fantàstic i després de fer un mos tornem per l’altre banda de la vall.
Al Refugi ens espera en Mingo amb unes cerveses ben fresques. Sopen els 6 plegats, avui toca llenties que acompanyades amb una ampolla de vi que ha pujat Mingo saben a gloria.
Brecha Rolando - Dedo - Taillón
Gruta de Casteret
Diagonal delicada amb pati
Iñaki i Karol a la Plana de Sant Farlús
Diumenge al mati sortim tots 6 direcció la Pradera d’Ordesa, tal i com va preveure la meteo comencen a caure les volves de neu. La baixada la fem pel camí normal ja que la roca esta mullada i per les clavijas es més delicat. Sembla que obre una mica el dia i arribem secs als cotxes. Hem passat 4 dies de muntanya inoblidables i hem fet 4 amics nous, sense contar els guardes i el gos del refugi. Un bon pro-mig.
Tota la colla amb els guardes del refu
Cola de Caballo
Els colors de la tardor
12 de novembre del 2010, a les 11:40
Así fue sí, 4 días inolvidables por el buen tiempo, el paisaje y la buena compañía.
Que sepáis que os seguimos de carca gracias al blog.
Ya os queda menos para vuestra próxima aventura!
Un saludo (Carol e Iñaki).
12 de novembre del 2010, a les 18:09
Gracias por el comentario.
Supongo que recibisteis nuestro correo.
En cuanto Javi K2 tenga el CD os aviso.
Saludos, Narcís y Diana.
12 de novembre del 2010, a les 23:59
Con la transición otoñal el valle tiene un aspecto encantador, ya quedaban pocas hojas amarillas, los hayedos se habian cubierto de hojarasca, las praderias se habian teñiendo de ocres y la escarcha plateaba los rincones ombrios, y por encima la nieve empiezaba a blanquear las laderas superiores del valle.
Aunque solo llegé a Goriz disfrute de la excursión y de vuestra compañia.
Esta semana la lluvia, y unos ricos "potes", me recibieron en el Goierri.
Carol paso antes que yo y ya tengo los CD para Felix y Diana & Narcis.
Saludos
Mingo
15 de novembre del 2010, a les 19:59
Sois la envidia de todos vuestros amigos de Castellon que os queremos y no os olvidamos.
AVENTUREROS AL PODER !!!!!!!