Isards de la Cerdanya

Tornem amb un altre aventura, aquest cop acompanyats novament per en Raül i Vinyet, ens disposem a fer un dels 10 millors trekings del mon, el treking del Huayhuash, un recorregut circular a la Cordillera del mateix nom, travessant colls de més de 5.000 m, passant per llacs espectaculars i dormint a campaments amb vistes increïbles a glaciars i cims com, el Yerupajá, el Siula, famós per el relat de la pel·lícula “Tocando al vacio”, etc.

Aquest cop al ser bastants dies, hem contractat els serveis d'un arrier i quatre burros, hem llogat una carpa menjador, cuina amb dos fogons, cadires, taula, estris de cuina, etc, però hem prescindit del cuiner, per això estem en Raül i jo, també hem prescindit del guia, per això estic jo i el meu gps, la qual cosa ens ha suposat un estalvi de més de 500$.

També haurem de pagar durant tot el treking a les comunitats per les que anem passant, un total equivalent a uns 40 € per persona en concepte de seguretat, el que vol dir, que abans et robaven i ara pagues aquest impost revolucionari i ja no et roben. Una màfia total, però ara et donen un rebut i tot, per si vols desgravar...quina barra...ningú els hi ha dit que els diners te'ls has de guanyar???

Ens llevem a les 6 a.m hem quedat amb el de l'agencia a dos quarts de vuit per què ens porti el material i agafar el bus que ens durà fins al punt de sortida, però com sempre al Perú anem tard. Finalment son les 9:30 a.m quan sortim amb un bus ple d'israelites, tenim per davant 6 hores de viatge, a mig camí parem a Chiquian a dinar, continuem ara per un camí de terra fins a Llamac, on hem de pagar 15 sols per passar, continuem amb bus per la pista fins a Pocpa on hem de pagar 10 sols més, fins que arribem a Matacancha, el nostre primer campament. Normalment la primera etapa del treking comença a Llamac fins a Matacancha caminant, però el camí discorre per la pista per la que també circulen vehicles i camions que van a una mina propera, la qual cosa la fa perillosa i poc atractiva, pel que hem decidit fer-la en bus i arrencar a caminar directament on comencen els camins. Aquí ja ens espera el nostre arrier, Louran i els seus burros, però amb aquest nom, només ens sortia Laurel o Loreal, per això li direm Leo, que ens ajuda a descarregar el bus i muntar el campament del primer dia. Per berenar fem unes crispetes amb te a la tenda menjador, mentre fora plou i comencem a fer el sopar, avui toca crema d'espàrrecs amb quinua i pollastre amb verduretes i una salsa boníssima per fer “barquitos” de pa.

Ens llevem a les 6 a.m quan es fà de dia, mentre els nois preparem l'esmorzar i els entrepans del migdia, les noies recullen la casa “la tenda de campanya”. Avui està molt nuvol, però sembla que no ha de ploure. A les 8 a.m sortim a caminar, el camí puja progressivament, fent zigue-zagues, la pluja d'ahir, aquí va ser neu i a mesura que es desfà el terra queda fet un fangar. Poc a poc es va fent més ample fins al coll Cascananpunta (4.700 m) on parem a menjar uns fruits secs. Una processió de gent i mules fan el mateix camí i el llac Pucacocha de color marró, acompanya la nostra baixada. Ara seguim la vall fins l'assentament de Janca, girem bruscament a la dreta i ens trobem de cop el cims del Rondoy, Jirishanca i Jirishanca Chico. Continuem direcció la llacuna Mitacocha, prop de la qual parem a dinar, amb les vistes dels nevats. Fem a l'esquerra i comença una nova i llarga pujada fins al pas Carhuac (4.850 m), sort que tots estem aclimatats. Ara toca la baixada fins a la Llacuna Carhuacocha, on plantarem el campament d'avui, amb vistes increïbles. Amb en Raül mirem de pescar truites per sopar, però no tenim sort. No pasa res, avui toca, sopa amb verduretes i quinua i espaguettis amb salsa bolognesa feta per nosaltres.

Ens llevem com cada dia, avui el camí voreja el llac al costat del que hem dormit i ens endinsem en una vall la qual hem de remuntar, durant tota la pujada anem veient el Siula (6.344 m) fins arribar al pas del mateix nom, pas Siula (4.800 m). Dos germanets que pasturen amb el seu ramat, animen la nostra pujada des de el coll, xarrem una estona amb ells i el seu gosset, recompensa una xocolata. Ens mengem l'entrepà que hem fet al matí, ara amb les vistes del Jirishanca Chico (5.448 m), Gran (6.094 m) i el Yerupaja (6.634 m). En el descens trepitgem neu i arribem fins al llac Carnicero amb la vistes al Carnicero (5.960 m), el voragem i un altre petit descens ens porta fins el campament Huayhuash amb vistes al Trapecio (5.644 m) i el Jurau (5.600 m). Avui per sopar fem un estofat de costella de porc, bonissim.

Avui la jornada és més curta, però com volem arribar al banys termals els primers per estar tranquils, ens llevem a les 5 a.m i abans de les 7 sortim a caminar. Aquesta nit ha gelat de valent i recollim les tendes totes glaçades. Hem de pujar fins al pas del Portechuelo del Huayhuash (4.800 m) durant la baixada podem gaudir de la llacuna Viconga al front i a la esquerra d'una gran mole de neu, el Leon Dormido (5.827 m). En 4 hores arribem al campament on muntem les tendes que encara tenen gel de la nit anterior i ràpidament anem a gaudir de les aigües termals, on hi han dos basses, una per poder utilitzar sabó i l'altre no, així que aprofitem per treure'ns tota la brutícia dels primers 4 dies i després a relaxar-nos. Avui per dinar tenim entrepà de pernil remullat amb cervesa que ven la senyora dels banys i després una bona migdiada. En Leo ha aconseguit 5 truites de la llacuna Viconga per sopar, les fem amb bacò i de segón truita catalana amb patates i ceba.

Aquesta nit ha fet ventet, les tendes estan seques i les podem recollir sense problemes. Tenim que desfer un trosset del camí d'ahir fins travessar el riu per un pontet i comencem a remuntar la vall direcció NW, passem al costat d'un llac als peus del Cuyoc (5.550 m), continuem pujant fins arribar al pas Cuyoc (5.050m), mengem 4 ganyips i comença una llarga baixada per la Quebrada de Guanacpatay fins una “pampa” on ens desviem a la dreta per agafar una altre vall que remuntarem fins al pas de San Antonio (5.025 m), un mirador espectacular, arribar-hi és opcional, però mereix la pena l'esforç. La baixada per una tartera amb la tècnica d'esquí la fem en un tres i no res, ja som novament a la “pampa”, només ens queda planejar 1 hora fins arribar al nostre campament d'avui, Wanacpatay (4.325 m).

Com cada dia, després d'esmorzar i recollir el campament ens posem en camí, avui ho fem descendint per un camí al costat del riu fins arribar a un salt d'aigua, llavors el camí fa cap a la dreta per descendir al fons de la vall en una llarga zeta i continuar baixant novament prop del riu fins al poble de Huyllapata (3.500 m), tot i que ens hem hagut de desviar una mica del recorregut, avui tenim xoriç i salchichón i preferim acompanyar-lo amb una cervesa. Amb la panxa plena, encarem la llarga pujada per una vall i fem els 800 m de desnivell que ens duran fins Huatiaq (4.325 m) on farem nit, als peus del Diablo Mudo (5.223 m). Abans d'arribar amb el campament a la vista parem a xerrar amb una dona gran que pastura amb el seu remat, la convidem a ganyips i ens explica que els Shaloms li han comprat un be, per fer la Pachamanca, que és una forma de cocció típica del Perú amb pedres escalfades i sota terra, acompanyat de papes, camote, yuca, etc..

Avui és un dia llarg amb 2 colls per davant, comencem a pujar pel marge esquerre de la vall, poc a poc deixem enrere el Diablo Mudo, també conegut com Diablo Mundo i descobrim una acolorida llacuna que rodegem i continuem pujant poc a poc fins al pas Tapush (4.800 m), on fem una nova ofrena a la Pachamama. Ara ens toca una baixada per canviar de vall i tornar novament a pujar fins al següent coll, el pas Yauche (4.850 m), on parem a dinar tranquil·lament. Comencem a baixar pel marge esquerre d'una vall de mil colors, plena de vaques i flors i al costat d'un rierol. Després de més d'1 hora, arribem al campament al costat de la llacuna Jahuacocha (4.075 m) amb unes vistes impressionants del Yerupajá, un dels millors llocs d'acampada de tot el treking, un bonic regal per l'última nit.

Avui ens llevem a les 4 a.m, aquest nit ha plogut una mica i després ha gelat, les tendes estan super encartonades pel gel, però hem de recollir-les tal qual. Sortim a caminar a dos quarts de 6, encara és negra nit i ho fem amb els frontals, tenim per davant prop de 5 hores, ens hem d'afanyar, ja que hem d'arribar a Llamac abans de les 11 a.m, per agafar l'únic bus que surt al dia i que ens durà fins a Huaraz. El camí va planejant durant les 3 primeres hores fins que passem a l'altre vall on tenim que baixar uns 900 m de desnivell de cop. Arribem abans d'hora, ens dona temps a fer-nos uns entrepans, prendre una Coca-Cola i acomiadar-nos de Leo, el nostre arrier. Els quatre magnífics tornem a la civilització a descansar i preparar la propera aventura. 

Marxem de Cusco direcció Huaraz, aquest viatge serem 4 persones, ja que ens hem unit amb Raül i Vinyet, però abans farem una aturada intermitja, perquè no sigui tant llarg el viatge. Agafem una carretera plena de revolts durant 5 hores, tot el bus està marejat, la gent vomitant, una calor infernal i un xofer que condueix com Carlos Sainz. Finalment arribem Abancay on parem a sopar, a partir d'aquí encara ens queden 12 hores més de viatge fins que arribem a Pisco, segons la llegenda, ciutat originaria de la famosa beguda. Arribem a les 6 a.m i agafem un taxi que ens portarà fins a Paracas, on es troba la Reserva Nacional amb 317 especies d'algues, 54 de plantes terrestres, 109 d'anelits, 209 d'antrópodos marins, 129 d'artrópodos terrestres, 101 d'un altre tipus d'invertebrats, 168 de peixos, 10 de rèptils, 217 d'aus i 36 mamífers, si més no, això és el que diu el tríptic.

L'entrada a la reserva es troba a tant sols 3 Km del nostre allotjament, així que passem dels tours organitzats i anem pel nostre compte, passem per unes platges on podem veure molts tipus d'ocells, entre ells pelicans, flamencs, gallinazo de cap vermell, etc Caminem per una ruta solitària amb un paisatge desèrtic, amb dunes de sorra on practicar sandboard. Arribem a Lagunillas, un petit port pesquer on hi han uns quants restaurants que t'ofereixen peix fresc i que és el objectiu d'aquesta excursió. Després de tant de temps sense menjar peix fresc de mar, el ulls ens fan “chirivitas” i demanem de tot, com si s'acabes el mon. Vieires amb parmesà, Gambes a la planxa, Llobina a lo “macho”, Llenguado a la planxa, Chita, un peix local i com no el pisco-sour de cortesia. Tips com porquets a la terrassa on hem dinat amb vistes al mar hem fet la migdiada, això és vida.

A la tarda ens hem acostat fins a la platja de la Mina, segons diuen la més bonica de la Reserva i on es pot acampar. Al vespre hem preparat un sopar lleuger i a dormir aviat, si es que podem, ja que a l'habitació del costat, tenim un hipopòtam roncador.

Avui agafem un vaixell fins a les “Islas Ballestas”, també conegudes com les “Galàpagos de los pobres”. Sortim a les 8 a.m i en 15 minuts ens plantem en el famós geoglifo amb forma de trident anomenat “el Candelabro”, una enorme figura gravada en un turó de sorra que medeix més de 150m de llarg per 50m d'ample. No es sap qui la va fer, ni quan, ni el que significa, però hi ha qui la relaciona amb les lineas de Nazca. Després durant 1 hora hem pogut travessar els arcs i les coves de les illes, veure lleons marins sobre les roques, pelicans, cormorans, piquero peruà (es llença en picat des de el aire per pescar) i pingüins de Humboldt. També hem pogut gaudir del vol alhora ­de milers d'aus productores de guano (excrement d'aus marines), la exportació del qual ha esta una forta font d'ingressos durant molts anys, utilitzat com adob per seu alt contingut en nitrogen. A Pisco a l'any 2007 va haver un terratrèmol de grau 8 a l'escala de Richter, que va devastar gran part de la ciutat i llocs d'interès turístic, encara ara continuen reconstruint-los.

Agafem un taxi que ens porta des de Paracas fins a la carretera Panamericana on passem contínuament busus fins a Lima en un trajecte que dura 4 hores. No tenim cap interès en quedar-nos a la ciutat més poblada i capital del Perú, on viuen quasi 9 milions de persones. Així que traiem bitllets per les 21:30h, tenim 5 hores per visitar la ciutat. Aquest cop viatgem en un bus-cama ja que tenim el mal gust del ultim viatge i volem dormir en condicions. Viatgem tota la nit com a reis que fins i tot quan vam arribar a destí no volíem baixar. Ja som a Huaraz, ciutat camp base per realitzar ascensions, trekings i expedicions per la Cordillera Blanca i Cordillera Negra. També hem coincidit amb la setmana del andinisme, on han fet moltes activitats i projeccions de pel·lícules relacionades amb la muntanya i els esports d'aventura. El últim dia han fet una festa de comiat amb Dj's, competicions de btt, bmx, freestyle, una passada.